Les meves lectures estan una mica aturades, la lecturina fa el seu repòs habitual de tardor per revitalitzar-se a mida que arriba el fred. És un cicle que ja començo a conèixer, però tot i així sempre m’inquieta quan treu el nas.
Mentre la lecturina habitual fa el seu repòs, m’ha vingut a trobar la poesia. O potser he estat jo qui l’ha anat a buscar? No ho esbrinarem pas, la cosa és que ens hem trobat.
No he sigut mai de llegir molta poesia, per més que hi ha alguns poetes que m’han acompanyat al llarg de la vida o que he anat descobrint poc a poc. En Maragall que recitava a l’escola (La ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor…. Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega…. ) El poema del pessebre de Joan Alavedra que vam recitar també a l’escola davant del mateix Alavedra. La febre de Miquel Marti i Pol que em va agafar als 16 anys i ha quedat en forma de record d’aquells llibres del mall amb cobertes de Joan Pere Viladecans, comprats amb diners dels primers cangurs. El nocturn per a acordió de’n Salvat Papasseit, el llibre on hi ha el recull de poemes de l’espectacle que en va fer Dagoll Dagom ( aquest és un prèstec de no retorn de l’estanteria del meu germà. Gràcies, Joan, jo també t’estimo) . Els quatre mil mots de’n Pere Quart, un altre prèstec que fa anys que viu amb mi. Alguns llibres de la Biblioteca Literària ( Verdaguer, Carner, Costa i LLobera) que em va regalar l’avi, llibres comprats a la seva joventut amb la seva signatura i dates llunyanes entre el 1922, 1925, quan festejava amb l’àvia . Llibre de lectura de Guerau de Liost que em van regalar un any per el meu sant. Sense escac ni mat de la l’Anna Martinez Deu i Respirs de la Mònica Gratacòs, dues amigues que un dia van tenir l’encert de guanyar premis de poesia i van poder publicar els seus petits grans llibres. En Joan Margarit que he descobert fa pocs anys i que m’ha fet adonar que realment hi ha poemes que t’entren directe i posen un a mica d’ordre als caos diversos de la vida.
I ara ha arribat Montserrat Abellò, Maria Marcè Marçal, Rosa Leveroni, Josep Maria de Sagarra, Fina Cardona, Tomás Garcés…. i d’altres que cauen en forma de pluja fina a la meva vida, que tot ho refresquen i que tot ho empapen. Un bàlsam per el dolor. Un massatge per els neguits. Una espurna que pot encendre l’alegria. Un so de picarol que toca a festa.
Viu i llegeix 