El vol de l’ibis roig. Maria Valeria Rezende

És la història  d’en Rosalio,  un escarràs que amaga tot el que du al cap i al cor per què no li estorbi i pugui fer servir la seva força física per treballar. El seu únic anhel és aprendre a llegir i explicar les històries que du enganxades a la pell.

També és la història  d’una puta, la Irene,  que també arracona tot el que ha tingut de bó a la seva vida perquè no se li barregi amb la porqueria de vida que mena, esperant que alguna vegada es tanqui el parèntesi i la vida torni a ser agradable i plena de colors.

Tots dos, en la seva grisor, es troben, i a travès del que un explica i l’altre llegeix, reaprenen a veure colors, a viure amb esperança.

Les paraules, llegides o inventades, les històries que fan volar, els donen ales  i els rescaten de la seva vida grisa, sòrdida i trista.

Es llegeix en un nores, i et transporta tant al patiment i grisor com a l’esclat de vida i colors.

Diuen que és les mil-i-una nit brasileres. Per a mi, és un elogi a les paraules que un porta dins i que només s’alliberen quan hi ha algú disposat a escoltar. A estimar .

El que en diuen per la xarxa

El va recomanar L’espolsada, i li agraeixo . També n’ha parlat  neguit de pantorrilla.

Si llegir en brasiler no us atabala massa, aqui hi trobareu coses de l’autora