I per Sant Jordi, què comprarem? què llegirem?

20 04 2019

Aquest any augurem un Sant Jordi ben estrany, just després de dilluns de Pasqua, en plena campanya electoral, amb un judici surrealista en marxa i una previsió de temps de llamps i trons. Però sigui com sigui, els llibres estaran al punt de mira de tothom com cada any.

Del que he llegit últimament, us podria parlar be de….

Aprendre a parlar amb les plantes de la Marta Orriols, que després dels seus contes “anatomia de els distàncies curtes” s’ha llençat amb una novel·la que va de vida en temps de pèrdues.  Edicions del Periscopi Llegeix la resta d’aquesta entrada »





La mesura dels nostres dies. Charlotte Delbo. Traducció de Valèria Gaillard

20 04 2019

charlotte delbo.png

La mesura dels nostres dies és una fotografia del buit després dels horrors dels camps d’exetermini nazis. La veu dels que no van ser exterminats i en van sortir amb un buit al cap, un esgotament infinit i cap esperança de recuperar la vida. De tan cansats  no poden explicar, no poden reinterpretar el mon de la llibertat, res no te sentit, tot és frívol i llunyà. La Gilbertte, la Mado, la Poupette, la Marie- Louise, l’Ida, la Loulou, la Germaine, en Jacques, la Denise, en Gaby, la Lousie, la Marceline, la Françoise. Són companys i companyes de camps , amb els únics amb qui es poden comunicar quan surten, no els cal explicar res, ho han viscut junts. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Rellegir Pedrolo

5 03 2019

1-fotos olympus.jpg

Dissabte vaig anar a dinar a casa els pares, i allà dalt d’una estanteria vaig veure uns lloms marrons que m’eren molt familiars. Edicions 62, Manuel de Pedrolo, “contes i narracions” volums 1, 2, 3. Havent dinat em vaig enfilar a l’escaleta de la biblioteca,  els vaig baixar i de seguida, pare i mare em van dir allò de “ endute’ls si et fan gràcia”. I si, em feien gràcia i em vaig endur els tres volums de pagines esgrogueïdes, editats fa 40 anys  llargs. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Visc, i visc, i visc. Maggie O’Farrell.

24 02 2019

18_03 platja sant pere pescador (18)Fa dies que em rebusco per dins i em plantejo com ocupo el temps, com ocupo el cap i què en faig de tot el soroll mediàtic que em fagocita temps i espai mental. Vull triar el que m’arriba, tornar a la lectura plàcida i a les noticies i opinions de més de 280 caràcters. Vull pair el que em passa per davant i agafar-me temps per expressar-me, ja sigui per el que em fa sentir un llibre o per el neguit que em provoca aquest món: judicis, feminicídis, homofòbies, desnonaments o excés de plàstics. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Durant el 2018…

5 01 2019

1-llibres watasp

..he caminat, he fet milers de fotos, he perdut pes, he tornat a córrer, he fet alguna cursa, he tornat a nedar,  m’he deixat créixer una melena ( que ha volat el 2n dia del 2019) , m’he indignat molt, m’he manifestat  molt, he escrit desenes de cartes als presos, m’he mobilitzat per la llibertat dels presos, per la república i per la defensa del feminisme, he plorat amb sentencies absurdes i noticies que fan mal, he començat a practicar el zerowaste, que de moment encara no és zero del tot, he cuinat, he abraçat a gent que estimo, he anat al teatre, he vist pelis i sèries ( poquetes), … i he llegit força i variat : novel·la, llibre il·lustrat i assaig ( els he llistat, aquí. )

Sigueu feliços, llegiu molt  i no feu bondat aquest proper 2019





La meva lluita. Karl Ove Knausgard

14 08 2018
knaugsgard.jpg

A la foto, en Knausgard i les nenes de l’Espolsada, al juny 2017, al CCCB. Tímid,  seriós, honest, ens va encantar ser-hi.

La mort del pare, Un home enamorat  , L’illa de la infantesa , Ballant en la foscor  i Dies de pluja. Aquest són els 5 títols que hi ha, fins ara en català, de La meva lluita. Només en falta un per completar aquest auto-relat dels fets i pensaments de la vida de l’autor. Una mena autoradiografia de l’ànima on es despulla totalment i relata des dels detalls més insignificants de la seva vida, fins els seus pensaments més íntims. Les pors, les ango Llegeix la resta d’aquesta entrada »





“Cançó de la plana” i “Capvespre”. Kent Haruf.

13 08 2018

1-17_12 pardines i sant silvestre ribetana (20)Cançó de la Plana i Capvespre formen part de la trilogia de Holt,  un poble imaginari però molt real de les planes de Colorado, a prop de Denver. Què en sabem d’aquella gent? Ens sembla que sabem alguna cosa de la societat americana per el cine que ens ha arribat i per les noticies que s’escolen arreu: una societat egoista, liberal i agressiva on triomfen la gent sense escrúpols. Però això deu ser cosa de clixés, que d’aquests americans no n’he trobat ni un a Holt.  A Holt hi he trobat una gent que podrien ser d’una zona rural de qualsevol punt del planeta. N’hi trobem de purs i generosos, com els germans McPheron, els meus herois,  que són capaços de convertir el seu fer aspre i simple en tendresa  a canvi, només, del convenciment de que fan el que han de fer.  També hi ha la Victòria, que es Llegeix la resta d’aquesta entrada »