viure, llegir….

19 03 2014

No sempre podem triar el tempo de la vida, sovint només podem somiar que ens passen algunes coses, però a vegades la vida dona sorpreses i les acumula al mateix temps, no fos cas que ens avorríssim. Coses que il·lusionen, que no et ve de gust deixar passar, altres que t’arrosseguen i les de més enllà que no voldries, però que no hi ha més remei … i el dia continua tenint 24 hores que bateguen amb els seus minuts de llum i d’ombres. Hi ha dies que en respirar sembla que et falti l’aire i se t’instal·la un buit a la boca de l’estomac, i d’altres és el somriure el que se t’instal·la a l’ànima i només tens ganes de seguir endavant com si les energies fossin eternament renovables.

La feina i la vida se’m mengen les hores , però encara n’esgarrapo per llegir i entrar en universos literaris que mitiguen alguns neguits. Viure i llegir, els dos platets de la balança que sovint s’equilibren: la vida dona llibres i els llibres donen vida. Segueixo amb la vida i les lectures que s’alimenten mútuament, però per un temps deixaré d’alimentar el blog amb les meves paraules.

 Gràcies per acompanyar-me fins avui, ni en els somnis més optimistes havia previst tan bona companyia.

A reveure, tard o d’hora tornaré.

Bona vida i bones lectures

1-NTC_4808

 





L’altra. Marta Rojals

31 01 2014

- La veo distraida..

Distraida, diu, serà carallot,el tio,  no hi soc, que no ho veu?  L’Anna m’ha raptat i ara com li ho explico jo, a aquest? M’he quedat penjada  de la no empatia de l’Anna, d’aquest aire fred i distant, d’aquest càlcul constant per refer rutes de la vida. D’aquesta distància escèptica  que tan poca premsa te avui en dia . Del sumar matrícules i cardar mecànicament tot fent càbales mentals i posant comptadors a zero cada nosequant.

I si li dic, m’hauré de passar dues sessions justificant que l’Altra és com una mena d’alien que se m’ha fotut a dins. Ja el puc sentir “ que le sugiere?,  por què cree que es tan importante esta chica?”, no , si encara li hauré d’explicar que l’Altra no és la meva nova nòvia, si no que és la prota d’un llibre… però que sap aquest de llibres??, ell que es passa el dia aquí assegut  a la seva butaca escoltant les neures dels tarats com jo: una cama sobre l’altre, mans entrellaçades sota la barbeta, somriure professional i anar fent preguntes o aguantant silencis. Li somric amb aire absent i em torna el somriure, però no dic ni piu, avui em sembla que llençaré els 40 € de la sessió, no tinc ganes de parlar del que em fa bullir la sang . Collons, amb la Rojals, que escampa ràbia, culpa  i nosequantes coses més amb l’excusa de la novel·la. És com una bufetada, l’Anna aquesta , que sembla una mosqueta morta, polida,  endreçada i treballadora, però és com un mirall en el que hi veus reflectides les parts més fosques o més dolces de tu mateixa. Malgrat les distàncies, en el fons a tots ens passen les mateixes coses pel cap. I hi ha coses que no confessarem mai, ni a l’home aquest que tinc al davant , a qui tampoc no li he explicat mai que durant un temps, la única que m’entenia era , també, una gosseta desvalguda del pati veí. I ara, què? com li explico l’abducció que he patit amb l’Altra? Podria començar per l’enveja que sento davant d’una llenguatge que engresca i tiba d’un fil aparentment planer que quasi hipnotitza. O pel perfil complicat de l’Anna, que teela… “ Quants enganys s’han de sumar per obtenir un oblit?” el seu mantra, tot mil·limetrat, tot contingut, tot ordenat, fins que.

I jo ? hores de teràpia, fins que. M’aixeco, tot i que encara falten 20 minuts per l’hora, però ja he passat massa hores buidant el pap. Em mira sorprès, s’aixeca i em dona la ma.

- Un placer Dr D , ja he alliberat la meva altra, ara toca viure

I marxo. Per sempre.

el que en diuen per la xarxa..

(i aquestes si que parlen del llibre)

L’Espolsada  que ja en deu haver venut un munt

shhht, està llegint





Matí de reis

6 01 2014

NTC_4731Matí de reis tranquil, això és el que passa quan la canalla creix. Tot i que els habitants de casa són uns ganàpies, els reis continuen deixant els regals a la nit i si s’oblidessin de les xuxes, els ganapies en qüestió es tornarien republicans de totes totes.  Els Borbons no ens fan cap falta, però deu nos en guard de deixar de confiar en Ses Majestats els Reis d’Orient!!

Mentre fem gana per els canelons de  la mare, que podrien optar per algun estel Michelin  sense cap mena de dubte, m’entretinc a fer balanç de les lectures de l’any  i a remenar les llistes de lectors  de confiança per anar configurant la meva llista de desitjos per el 2014.  Al facebook de l’espolsada  hi ha també la interessantíssima llista dels més venuts al 2013, en català i en castellà.  Alguns ja els he llegit, d’altres ja estan a la llista d’espera.  Ja sabeu que l’Espolsada és aquella estranya llibreria on NOMES hi venen llibres i on t’enduries el 80 % del que hi ha exposat i el 100% del que et recomana la llibretera , per això la seva llista dels més venuts no te res a veure amb les llistes dels mes venuts del FNAC o del CorteIngles, i per això val la pena agafar el cotxe i anar a passar unes hores a la llibreria a remenar llibres tranquilament abans de decidir quin serà el proper botí de lectures.

Espero que els reis i la vida sigui generosa amb vosaltres i que tingueu un 2014 ple d’hores per  viure i llegir al costat de qui més us estimeu.





Roda el món i torna al born

23 12 2013

11_12 Nadal jpgRoda el món i torna al born. Refrany que indica que, encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al lloc d’origen o al punt més cèntric.

Tristament sembla que els retrògrads del país estan tornant al seu born particular , al seu punt de partida que alguns il•lusos pensàvem que havien abandonat quan va morir el dictador. Però som allà mateix, amb lleis que ens atenallen i ens retallen llibertats que han costat anys i lluites de molta gent.

No em vull deixar embolcallar per el núvol gris del front que avança per l’oest i per la dreta més fosca, de reüll veig traços que em recorden les imatges en blanc i negre de la meva adolescència i veig que farà falta tota la força per tornar a reivindicar, ni que sigui per respecte a tots els que han lluitat abans que nosaltres i per estima a tots els que venen al darrera. No ens podem quedar de braços plegats davant d’aquesta merda de lleis que ens van encolomant.

I encara que no ho sembli, això és una felicitació de Nadal, un desig de que tornem tots al nostre born particular a passar les festes i a carregar els somriures per afrontar les lluites ( i alegries) que estan a tocar. Voldria que tinguessiu la vostra parcel•la de benestar, el vostre espai íntim per estimar, per somriure i per pixar-vos de riure quan convingui. Que tingueu tots la vostra pròpia tribu, on realment sigueu lliures i us sentiu relaxats per poder ser vosaltres mateixos, on cap llei no enfosqueixi ni un bri els vostres sentiments, on només hi regnin les mirades transparents i les paraules sinceres.

BON NADAL!

 





Emma. Jane Austen

9 12 2013

04_35 agost hook norton 30007 Repeteixo, com posar-se a parlar d’un clàssic? Com parlar d’un llibre que fa 200 anys que es llegeix, s’analitza i es critica cadascuna de les seves 500 pàgines ? Com parlar d’Emma, la jove guapa, intel•igent i rica, amb una llar agradable i un temperament feliç? Què puc dir que no s’hagi dit ja? Ben poca cos, certamanet, i més desprès de fer-ne la lectura conjunta al quellegeixes, amb la moderació digne de matricula d’honor que ha fet la lilacwine, una autèntica fan i lectora de Jane Austen . Ens ha anat donant material complementari dels costums del moment, ens ha fet un resum de les critiques més conegudes i ha complementat la lectura amb fotos, música , pel•licules… vaja un bonus track de luxe.

De bon començament haig de confessar que la blederia de l’Emma em va crear una animadversió que quasi va provocar que deixés els llibre, però poc a poc els personatges secundaris em van anar atrapant . L’esgarriacries del senyor Woodhouse va ser el primer que em va captivar, personatge dèbil, patidor com pocs, principalment preocupat perquè res no alteri el seu ordre diari, incapaç de trobar res joiós o divertit. Els senyors Weston, tan adequats per a tota ocasió, la senyoreta Bates , una xerrameca sense pietat, el senyor i la senyora Elton, insofribles en tot moment, la Harriet Smith la jove de poques llums que s’ha de protegir de totes totes, en Frank Churchill, el guapo oficial, la Jane Fairfax la jove discreta i encantadora, el senyor Knightley, el cavaller més recte i assenyat de tot el món mundial, sense cap mena de dubte. I l’Emma, al mig, fent i desfent, sent la reina de la festa en tot moment, tan segura d’ella mateixa ( i de la seva fortuna) que es permet de dir que no es casarà, a menys que s’enamori, luxe que no es podien permetre totes les noies de l’època. Amb tots aquests personatges es basteix una crònica de societat d’un poblet a prop de Londres, on la principal distracció es jugar a cartes, passejar i fer bons matrimonis, no fos cas que algú es barregés amb algú d’una escala social que no toca. Però no te el toc cursi de la crònica rosa, té el toc de la crònica social, veus els personatges i et poses en situació de l’època, sembla que la Jane Austen els dibuixi perquè puguin ser vistos 200 anys desprès, amb tota la delicadesa, però també amb tota crítica a alguns personatges buits que devien omplir les sales de visita fent xerrameca insulsa.

 Llegiu i disfruteu, que els clàssic són per això, el temps ha fet la seva criba i ens ha arribat lo milloret de cada època.

Què en diuen per la xaxa

la lectura conjunta al quellegeixes, quasi més entretinguda que la pròpia novel·la

L’entrada de l’amiga  Viqui

 

 





The marriage plot(La trama nupcial ) . Jeffrey Eugenides

27 11 2013

Universitaris americans als anys 80, per tant , de la meva quinta tot i que la meva vida universitària poc va tenir a veure amb la que explica el llibre. Però l’època si i hi he reconegut alguns hàbits que semblen dels pleistocè inferior. Era una època de fer temps al costat del telèfon esperant la trucada “d’algú” , de quedar dia hora i lloc amb una certa anticipació i d’esperar a palplantat sense saber si qui esperes ja ha vingut i ha marxat o encara no ha arribat, de viatges en els que ningú no sabia on paraves, a menys que escrivissis una carta o et gastessis una petita fortuna amb una trucada. Època de cabines telefòniques i d’ arrambar monedes per les trucades. Època en que les mentalitats es començaven a obrir de manera generalitzada, però les malalties mentals encara eren tabú.

En aquest context d’època ens trobem a l’últim any de carrera, quan estan a punt de graduar-se. S’engeguen les veus dels tres protagonistes explicant la seva versió de la seva pròpia història. Dos nois enamorats de la mateixa noia, la Madeleine. En Leonard bipolar, brillant i seductor a vegades, un autèntic infern quan cau al pou. En Mitchell, ple de dubtes i eternament enamorat d’ella: l ‘ha seguit, admirat i idealitzat des del primer any d’universitat, sempre mantenint una distància, la que ella li marcava. Però sempre al seu costat, apareixent donant suport i ajuda quan ho necessitava. L’amic etern i fidel.

No entraré en detalls de l’argument, que per a mi és quasi el de menys.  M’han interessat i atrapat els personatges, que es van dibuixant els uns contrastant amb els altres i es van reconeixent i creixent a mida que avança la novel•la. Et recorden la força d’una època de la vida en la que realment tot està per fer i tot és possible. I això, no m’ho negareu , te una força que pot arrasar amb tot, fins i tot amb els propis projectes.

No he conviscut mai amb un bipolar, però m’imagino que es deu assemblar molt al que presenta . Deu ser així, o pitjor. Com estar atrapat dins teu i no veure cap escletxa per on treure el cap. Un infern que es transmet sense dramatismes.

El que en diuen per la xarxa

una ressenya professional a microrevista on hi trobareu el per què del títol, entre altres coses

A La lectora omnivora no li acaba de fer el pes, hi ha gustos per tot!!

Més anàlisi de la novel·la a al bookhunterblog





Cinc anys

8 11 2013

13_10 firanticEn broma, en broma, per aquestes dates, dia més dia menys, fa 5 anys que comparteixo a la xarxa el que em fan sentir els llibres. 

Més de 88000 visites, 282 entrades, 1452 comentaris ( quina xerrera teniu, tots plegats!!!) ,  150 autors i gairebé 200 llibres comentats ….. El que més aprecio d’aquests anys i del que m’ha aportat el blog, és la gent que m’ha permès de conèixer: un luxe i un tresor amb el que no comptava quan va començar aquesta petita aventura.

Si voleu celebrar amb mi aquest aniversari, prepareu-vos la vostra beguda preferida ( ja sigui te, cava o un bon vi) i us la beveu a la  salut de tots els que encara anem llegint.Jo buscaré un vinet negre de la terra i brindaré a la salut de tots vosaltres . 

I no us talleu, segui entrant, triant i remenant!!!!

SALUT I BONA LECTURA








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 28 other followers