El celler. Noah Gordon

Tenia ganes de llegir cosa lleugera, el llibre voltava per casa i me’ vaig llegir en un dia de vacances. La única cosa que m’ha fet acabar-lo és que fa gràcia que l’acció passi a Catalunya. L’he trobat molt justet i d’escriptura molt evident. He tingut sempre la sensació que el llibre és el resultat d’una fórmula( una mica d’història, una mica de drama, una mica de tendresa, una història d’amor, i llenguatge ben planer ) . Se li veu la tramoiia per tot arreu, apart que, com moltes novel·les històriques, la mentalitat dels personatges no es correspon a l’època en que representa que es desenvolupa l’acció.

En resum: obviable.

Hector i els secrets de l’amor. François Lelord

En el clau d’humor, l’autor ( que és psiquiatre) crea un personatge també psiquiatre que busca la clau i els secrets de l’amor, tan a travès de compostos químics com a travès de les seves pròpies experiències.

Hauria estat una història entretinguda si , enlloc de 200 pàgines, en tingués 100.

El que en diuen per la xarxa

Edicions 62

Obviables del 2008

X El peso del aire, AG Porta
No passo del primer capítol. Un bon exercici d’escriptura, però que no em diu res

X A la carretera, Jack Kerouac
Deixat a la pàgina 72. No em diu res ni em transmet cap emoció

X Sobre la bellesa, Zadie Zmith
Abandonat al pàgina 116. L’autora i jo sintonitzem la ironia i l’ humor en freqüències diferents