Un drama impressionant. Costums ancestrals barrejats amb barbàrie actual. Lllegeixes els diaris, veus les noticies de la tele, t’expliquen les barbaritats comeses per els talibans que incloune violencia contra les dones , però no te’n fas a la idea perquè et negues a que sigui cert. Vivim immunitzats a les noticies i quasi res ens arriba en primera persona. Khaled Hosseini ha fet un intent, molt aconseguit, de posar-se en la pell d’aquestes dones , de mostrar el que hi ha sota d’un burka, i ha construït una ficció que de ben segur podria ser realitat.
Angoixa tot el llibre , però sobretot quan te n’adones que les dones estan atrapades i no poden fugir de la violència que les envolta: només per el fet d’anar soles per el carrer ja les detenen. No hi ha escoles, metges ni hospitals per a dones. No poden treballar, no poden sobreviure si no tenen un home a prop. I l’home que tenen aprop, és el seu botxí, que no poden denunciar. Un peix que es mossega la cua en un joc esgarrifós.
M’escruxeix de pensar que una de les protagonistes, la Marian, representa que és nascuda al 59, només 5 anys abans que jo. Podria ser la meva germana gran. Al llarg del llibre, a mida que avança la història, anava fent la meva biografia paral•lela, amb un nus a l’estomac: mentre jo anava feliç a l’institut a ella l’obliguen a casar-se amb un home dominador que li dobla l’edat i la castiga durament si alguna cosa no és al seu gust. La violència gratuïta, el mensypreu absolut a les dones, l’afany de dominació: tot plegat inconcebible des de les nostyres coordenades.
En els fons de la tragèdia hi trobem, però, histories d’amor i supervivència, de solidaritat i de lluita. Històries que toquen , i malgrat les barbaritats que van arribar a proclamar i defensar els talibans, donen un bri d’esperança.
Tan de bo es pogués dir allò de “ cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia”, potser quan ho poguem dir, en aquest món masegat on ens ha tocat viure, s’hi respirarà una mica millor.
El que en diuen per la xarxa
L’argument el trobareu a la wiki
Una història d’amistat, fidelitat i traïcions,mentides i culpes. No hi ha herois, hi ha pors i ganes de redimir culpes. També la història de la gent d’Afganistan i la constatació de que els sentiments de la gent són universals: la por, l’odi,l’amor, les ganes d’agradar la gent que estimes…
Viu i llegeix 