I per Sant Jordi, què comprarem? què llegirem?

Aquest any augurem un Sant Jordi ben estrany, just després de dilluns de Pasqua, en plena campanya electoral, amb un judici surrealista en marxa i una previsió de temps de llamps i trons. Però sigui com sigui, els llibres estaran al punt de mira de tothom com cada any.

Del que he llegit últimament, us podria parlar be de….

Aprendre a parlar amb les plantes de la Marta Orriols, que després dels seus contes “anatomia de els distàncies curtes” s’ha llençat amb una novel·la que va de vida en temps de pèrdues.  Edicions del Periscopi

Permagel. Eva Baltasar, premi llibreter 2018. Per fer-ho curt, podríem dir que és la història d’una dona que es vol suïcidar, però sempre te altres coses a fer que li ho impedeixen. Amb un toc d’humor impagable, vivim les seves peripècies , els seus amors intensos, les fugides d’estudi i la set de llibres que no s’acaba mai.   Club editor

Beneïda sigui la serp, de la Sònia Moll: un recull dels seus articles mensuals a  la Directa. Parla de cures, de feminisme, de visibilitat lèsbica, de vida, de pors, de lluita i de política amb un llenguatge planer i poètic que és una delícia Godall edicions

Visc, i visc i visc  la última novel·la Maggie O’Farrell, les disset topades amb la mort de l’autora. Disset històries de supervivència. L’altra editorial

Americanah– Chimamanda Ngozi Adiche.  Amb aquesta novel·la he pres consciència de com en som de racistes com a societat ( i com a individus)  i m’ha ajudat a mirar-me amb altres ulls les dones negres amb cabell afro, que és un dels elements protagonistes de la novel·la. Una  història de lluita per els drets de les dones africanes quan aterren en un  mon blanc ple de prejudicis que les invisibilitzen. Random House

Les tristes recances . Miram Towes. Quan la depressió porta a un carreró fosc, la mort sembla la única opció i demanes ajuda a qui més t’estimes perquè t’ajudi a acabar amb el patiment. Si ajudes a morir, s’engeguen totes les contradiccions. Si no ho fas, assisteixes al dolor creixent i a un final violent. Aquesta és la història de l’Elf i la Yoli, dues germanes que poc tenen a veure l’una amb l’altra,  però s’estimen  i la vida les porta a confrontar-se a contradiccions que les treuen de cop de la zona de confort. Editorial Les hores

Cançó de la Plana i Capvespre de Kent Haruf formen part de la trilogia de Holt, un poble imaginari però molt real de les planes de Colorado, a prop de Denver. Acaba de sortir el tercer de la trilogia, Benedicció. Periscopi

Les formes del verb anar  de Jenny Erpenbeck. Una altra novel·la que et confronta amb el racisme que pren forma amb invisibiltzació i estigmatització dels immigrants. De vegades el racisme pot ser, també, un excés de burocràcia que porta a contradiccions absurdes que no permeten fer una vida normal. Es veu clar com canvia la visió de tot plegat quan els refugiats, com a col·lectiu, passen a ser individus amb els seus noms, la seva història i les seves inseguretats i les seves certeses. Angle editorial

Actes Humans. Han Kang. Aquest fa mal de llegir  perquè acabes constatant que, com a societat, no aprenem i a finals del segle XX, la sang continuava sent l’eina escollida per llimar diferències i dissidències polítiques.  L’autora va viure a Gwangju fins 4 mesos abans que l’exercit de la dictadura militar de Corea del Sud, a l’any 1980, sufoqués una revolta a base de morts i repressió. La novel·la és una mirada al dolor d’aquell moment i de tot el que van arrossegar els que van sobreviure.  Rata