La mesura dels nostres dies. Charlotte Delbo. Traducció de Valèria Gaillard

La mesura dels nostres dies és una fotografia del buit després dels horrors dels camps d’exetermini nazis. La veu dels que no van ser exterminats i en van sortir amb un buit al cap, un esgotament infinit i cap esperança de recuperar la vida. De tan cansats  no poden explicar, no poden reinterpretar el mon de la llibertat, res no te sentit, tot és frívol i llunyà. La Gilbertte, la Mado, la Poupette, la Marie- Louise, l’Ida, la Loulou, la Germaine, en Jacques, la Denise, en Gaby, la Lousie, la Marceline, la Françoise. Són companys i companyes de camps , amb els únics amb qui es poden comunicar quan surten, no els cal explicar res, ho han viscut junts.

Alguns d’ells, al cap del temps de viure sense forces per a res,  només en troben per explicar-se una mica al món, que se sàpiga i que no sigui en va la mort i la tortura de tantes ànimes trencades.

“  Cadascú s’havia endut els seus records, tot el feix dels seus records, tot el pes del seu passat. A l’arribada vam haver de desfer-nos-en. Entràvem nus. Em direu que a un ésser humà se li pot arrabassar tot, menys la memòria. No sabeu res de res. Primer se li treu la condició d’ésser humà i aleshores l’abandona la memòria. La memòria se’n va a tires, com tires de pell cremada. Que pugui sobreviure així de despullat és el que no enteneu. És el que no us sé explicar. Vaja, pels pocs que han sobreviscut. Anomenem miracle l’inexplicable. I qui ha sobreviscut ha d’iniciar la reconquesta de la seva memòria , ha de reconquerir el que tenia abans: el seu saber, la seva experiència, els seus records d’infantesa, la seva habilitat manual i les seves facultats intel·lectuals, la seva sensibilitat, la seva aptitud per somniar, per imaginar, per riure. Si no mesureu l’esforç que això costa, no val la pena que intenti fer-vos-ho entendre.”

Per elles, per ells, per els que no van tornar, per els que van tornar però allà hi van deixar la vida, per nosaltres i per les generacions que han  de venir, cal  llegir-lo perquè mai més a ningú  li treguin la condició d’ésser humà.

El que en diuen per les xarxes

A Núvol

a Club editor