Amb la primera m’hi guanyo les garrofes, amb la segona em guanyo les hores de cel terrenal quan m’evadeixo amb un llibre a les mans. Dos mons separats? No del tot, ja que l’òptica és molt present a la vida, i per tant és més o menys present a la literatura.
Al llarg dels anys he anat recopilant llibres on l’òptica hi juga un paper important, sigui de manera global o parcial: obres literàries en què elements òptics (telescopis, càmeres de fotos, lupes, ulleres….) hi són s protagonistes, o en que les dificultats visuals dels protagonistes són un factor clau en algun punt de la història.
El meu “prefe” és L’estel misteriós de Tintin, on hi ha unes vinyetes en que en Tintin mira per un telescopi i hi veu una aranya gegant. Espantat, pensa que és un monstre que l’ataca del cel, però resulta que no és més que una pobra aranyeta que es passeja per l’objectiu del telescopi…. Si l’Hergè hagués consultat un especialista en instruments òptics, l’hi hauria explicat que això és un error, ja que qualsevol cosa enganxada a sobre de l’objectiu no es veu a través de l’instrument, només fa que la imatge estigui lleugerament enfosquida.
Aquí teniu la llista d’altres llibres amb òptica, i no cal dir que agrairé qualsevol aportació que faci créixer la llista
Soldados de Salamina de Javier Cercas: Què li passa a un miop quan perd les ulleres en una situació crítica ? Això és el que li passa al protagonista , quan està amagat al bosc fugint de l’enemic en plena guerra civil espanyola
Atrapada al mirall de Gemma Lienas: Una història de maltractament en la que un mirall hi té un paper important.
Arthur and Georges . Julian Barnes: El creador de Herlock Holmes, Arthur Conan Doyle ( que era oftalmòleg) , ajuda a resoldre un cas real. Una de les proves que presenta és que en George, l’acusat de matar cavalls , és miop de 8 D i sense ulleres li era molt difícil d’orientar-se a al nit, en camp obert.
Pedres de toc. Carme Torras: Una jove periodista escriu la biografia d’una famosa ballarina i coreògrafa. Hi ha algun misteri en al seva biografia i un mirall ajuda a desvetllar-lo
La noia de la perla de Tracy Chevalier: A l’obra explica com el pintor Vermeer ( SXVII) crea un quadre amb l’ajuda d’una cambra fosca i com la noia mira a través d’ella.
Senyoria de Jaume Cabré: Barcelona , 1799 . Rafael Massó és un noble barcelonès molt poderós i cruel. Una de els seves aficions és mirar les estrelles a traves de telescopi, i no només el fa servir per mirar les estrelles……
Manual de la oscuridad de Enrique de Hèriz: El mag més famós del món, de cop i volta, es queda cec. Un relat de com es reinventa la seva vida a partir del sentit de l’humor i la imaginació
El inventor de espejos de Philipp Vandenberg: A mitjans del s XV, un fabricant de miralls viatja a Constatinobla per casar a la seva filla. En els primers capítols hi ha unes quantes referènies al mètode de fabricació de miralls
Azteca . Gary Jennings: El protagonista pateix una deformacio de la còrnia, queratoconus i és molt miop, en aquella època , a la selva, moltes òptiques no hi havia. En un dels seus viatges, aconsegueix unes lenst de quartz que li milloren la vista
La noia de les taronges. Jostein Gardeer: Georg és un noi de quinze anys aficionat a l’astronomia. Al voltant de l’observació del cometa Haley i de la carta del seu pare mort fa anys, es forja tota una història
Vaig encetar l‘any amb Julian Barnes, el meu primer Barnes que no serà l’últim.
Viu i llegeix 