I per Sant Jordi, què comprarem? què llegirem?

Aquest any augurem un Sant Jordi ben estrany, just després de dilluns de Pasqua, en plena campanya electoral, amb un judici surrealista en marxa i una previsió de temps de llamps i trons. Però sigui com sigui, els llibres estaran al punt de mira de tothom com cada any.

Del que he llegit últimament, us podria parlar be de….

Aprendre a parlar amb les plantes de la Marta Orriols, que després dels seus contes “anatomia de els distàncies curtes” s’ha llençat amb una novel·la que va de vida en temps de pèrdues.  Edicions del Periscopi

Un Sant Jordi de llibres, roses i bona companyia…what else?

Aquest ha estat el segon any del que podria esdevenir una tradició mil·lenària: formar part del comando Sant Jordi de l’Espolsada, un comando armat de ganes de vendre llibres i ben ensinistrat per “la senyu” per recomanar llibres amb seny, però sense mesura. Un matí magnífic  ajudant a triar llibres a primers lectors i a nanos amb un bagatge lector que ja voldrien molts adults. M’ha arribat al cor el gest d’alguns, que una vegada havien fet la  tria i la mare els deia que se’l podien quedar, abraçaven el llibre amb cara d’haver aconseguit un botí.

No se pas quina serà la llista dels més venuts a Catalunya però m’hi jugo un pèsol que la llista oficial poc tindrà a veure amb la llista dels més venuts a les petites llibreries on els llibreters coneixen els gustos lectors dels seus clients i fan de prescriptors precisos i acurats. Llarga vida a les petites llibreries dels grans llibreters. Amén

I com ja és costum a la casa, la llista que publico és la dels més clicats a “viu i llegeix” de Sant Jordi a Sant Jordi. Potser no són els més llegits de l’univers, alguns són clàssics, d’altres endevino que deuen ser lectures d’institut i algú que altre ve a petar aquí esperant inspirar-se per el treball que ha de lliurar demà a primera hora . Tots sou benvinguts. Em fa especial il·lusió que l’anatomia de les distàncies curtes hagi fet pòdium

1.- Un pensament de sal, un pessic de pebre. Montserrat Roig

2.- Dones. Isabel Clara Simó

3.- Anatomia de les distàncies curtes. Marta Orriols

4.- L’home de la maleta. Ramon Solsona

5.- La veïna. Isabel Clara Simó

6.- Dins el darrer blau. Carme Riera

7.- Camí de sirga. Jesús Moncada

8.- Olor de colònia. Sílvia Alcàntara

9.- Cartes a Mercè Rodoreda. Armand Obiols

10.- Guerra i pau. Lev Tolstoi

( a la foto, botí de Sant Jordi compartit)

Les meves recomanacions per Sant Jordi

Anatomia de les distàncies curtes de la Marta Orriols, d’aquest ja n’he parlat.

La memòria de l’arbre de la Tina Vallès. I d’aquest també

Aquest deu ser el lloc de Maggie O’Farrell. La Maggie O’Farrell em va enganxar totalment amb l’estranya desaparició de l’Esme Lennox. Aquest també m’ha atrapat. M’agraden les novel·les de personatges i de veus múltiples, i aquesta és un puzle de veus que encaixen a la perfecció.  Tenim la Claudette, una estrella del cinema que en quatre dies es fa tan famosa i tan diva que no se suporta ni a ella mateixa i decideix esfumar-se i amagar-se en un racó d’Irlanda impossible de trobar. D’altra banda tenim en Daniel que vagareja per Irlanda buscant arrels i fugint d’ell mateix. I en aquest racó de món es troben i  són feliços i mengen anissos… segur? No ben bé. Tots dos tenen el seu passat, els seus fantasmes i els seus anhels no satisfets . La Maggie O’Farrell ens els presenta a bocinets a través de les veus dels fills, mare, germans, amics, ells mateixos. I poc a poc es va construint una història tendra i humana, de frustracions, derrotes i algun que altre èxit. Els secundaris són deliciosos, i m’he enamorat especialment d’en Niall , el fill gran d’en Daniel.
Nosaltres en la nit de Kent Haruff.   Com trencar l’absurd de la soledat quan vius rodejat de gent amb qui potser tens coses en comú, però les convencions i el que s’ha fet sempre pesa més que les ganes de compartir?  Doncs l’Addie trenca convencions i fa una proposta poc comú a en Louis, el seu veí : dormir junts per fer passar millor les nits de pors i insomnis. Comencen una relació  en la que no hi ha expectatives, però si molta sinceritat. Trenquen tabús i viuen al dia, repassen un passat espès, comparteixen els petits plaers del present i els neguits del futur. La relació amb el net de l’Adele és la demostració de que els nens necessiten calma i que se’ls estimi sense condicions. I un gos, es clar. I la relació amb els fills de tots dos és una mostra de com d’egoistes podem arribar a ser amb els pares, de la incapacitat de posar-nos a la seva pell i considerar-los com a individus amb un paper més enllà del de pare o mare.  És una història que et fa venir ganes de viure tranquil i deixar-te de vides complicades.

Allò que vaig estimar de Siri Hustvedt. Aquesta és una història d’amistat entre dos homes al llarg de trenta anys. Un pintor, en Bill  i un historiador de l’art, en Leo. Les dones respectives,  els fills, les vacances que passen junts, els quadres, la vida al Soho, tot el que han compartit es va desgranant poc a poc. En algun lloc he llegit que és un thriller psicològic (subgènere de suspens que generalment té com a tema central un enfrontament entre personatges, més mental que físic, en el qual la intel·ligència o els aspectes intel·lectuals i / o mentals tenen una gran importància, viquipedia  dixit) be, potser si, hi ha un personatge que desafia constantment  en Bill i en Leo i que acaba tenint molt força en la novel·la, però jo diria més que res que és una novel·la on, per sobre de tot, destaca l’amistat incondicional entre els dos homes.
Tu no ets una mare com les altres d’ Angelika Schrobsdorff. La mare que no és com les altres és una dona avançadíssima al seu temps ( fora cotilles i convencionalismes) que aprofita els feliços anys vint de Berlin per fer una vida de tot menys avorrida. El Berlin pre-guerra ja presenta altres dificultats per la mare que prové d’una família jueva i veu , totalment incrèdula, com es va tancant el cercle als jueus. Pot escapar amb les filles a Sofia on  fan vida de refugiades i sobreviuen com poden fins que s’acaba la guerra. M’ha cridat l’atenció la tornada a Alemanya, el punt de vista dels pocs jueus que van sobreviure i que van voler tornar. Van trobar un país destrossat, gent esgotada, tot per reconstruir. Alemanys derrotats. Jueus supervivents a qui el país va demanar disculpes d’immediat amb petits privilegis dins la misèria: millor tarja de racionament, transports gratuïts, certes facilitats en els estudis i les feines. Convivien amb una estranya sensació de que havien viscut un malson que ningú no entenia. La pre-guerra, la guerra i la post-guerra només és un marc (però quin marc!!)  per a la història d’una dona forta de passions que ho arrosseguen tot, aquesta mare que, certament, no és com les altres.

Compreu-los , regaleu-los, llegiu-los, disfruteu-los!

Sant Jordi: olors i pessigolles

Quan fa uns dies que hem canviat l’hora i comença a quest temps inestable ( que si fa fred, que si no, que aquí un ruixat i aquí un arc de sant martí) ja veiem que Sant Jordi és a tocar. També es nota per el canvi climàtic dins les llibreries, on hi ha un escalfament global  a base d’acumulació de caixes i novetats.

Diaris i ràdios bombardejen amb novetats i premis ben dotats. Feisbuc, tuiter i blogs anuncien petites joies que es perden en el tsunami de les grans promocions. Hi ha grans superfícies que posturegen amb la cultura, posant llibres on a la zona de productes estacionals, com el tortell per reis, la coca per Sant Joan o els panellets de tot sants , o que conviden a signar a autors en un espai on hi ha molt pocs lectors, on en tot cas només hi ha compradors ocasionals de llibres.

Per sort hi ha llibreries de capçalera, editors modestos ( de mida, no  d’ambicions) , autors amb ganes, lectors empedreïts, clubs de lectura, biblioteques  que segueixen fent xarxa , sigui sant Jordi, Sant Joan, o nit de Reis. Una xarxa que no es preguntarà per la llista dels més venuts, si no per la llista dels més llegits, dels més rellegits, dels que més han emocionat , dels que més han entretingut o els que han fet passar una millor estona. Aquest és el rànquing que fa anys que reclamo.

Que tingueu un bon sant Jordi, que us desperti l’olor d’una rosa i aneu a dormir amb el pessigolleig que produeix una nova pila de llibres a la tauleta de nit.

I per recomanacions , aneu a ca l’Espolsada, en té un munt i per a tots els gustos

 

La imatge: una princesa guerrera manllevada de pinterest

Per Sant Jordi llibres i roses: what else?

Quan és que surt la llista dels mes llegits? La dels més rellegits? La dels més abandonats?  I la dels més regalats i mai llegits?

I el ranking dels lectors més entusiastes? I la dels llibreters més entregats ? i la dels mestres que han fet més lectors?

On dius que hi ha l’aparador dels llibres mai no escrits? Sortiran a signar els autors de les històries mai no explicades?

Al carrer hi trobarem les roses de les històries viscudes:  roses brillants d’enamorats de nou, roses de vellut d’enamorats amb solera però encara amb il·lusió, roses marcides de rutines  vitals , roses rialleres d’amistats eternes, roses acolorides d’amors diversos,….

I per acabar .. les meves recomanacions per Sant Jordi: compreu un llibre i llegiu-lo amb il·lusió. Compreu una rosa i regaleu-la amb un somriure sincer.

Feliç Sant Jordi

 

Els més clicats de Sant Jordi a Sant Jordi

Ensumo a l’aire que aquest Sant Jordi serà un punt d’inflexió en el meu cicle lector, que ha estat una mica deprimit aquests últims temps. Potser és que em puja la moral per Sant Jordi, quan veig tanta gent amb llibres a les mans , quan llegeixo l’Ara que encapçala el diari amb un “llegir, estimar” i inclou 47 pensaments savis referents a la lectura i als llibres.  Em puja la moral anar a treballar i que la gent em desitgi un bon Sant Jordi, com qui desitja un bon nadal i em trobo la bustia del correu amb felicitacions, roses virtuals dels companys de fatigues de cada dia. Em puja la moral veure que la gent esgarrapa estones de la feina o de l’hora de dinar per sortir a passejar, a comprar una rosa o un llibre per regalar a gent que estimen, o a ells mateixos, si és que s’estimen prou. Em puja la moral obrir el diari d’avui i veure que a la llista dels més venuts, els autors catalans guanyen per amplissima majoria ( 22 de 25) i des d’aqui els felicito a tots, els que són a la llista dels més venuts i els que seran a la llista dels més llegits, que no es publicarà mai.  Potser tot plegat és un miratge i demà passat haurà passat l’eufòria de tants llibres , però ara que tinc la moral ben amunt, aprofitarè per refer les bases i que li costi més de caure.

I com ja és cotum a la casa, la llista que publico és la dels més clicats a “viu i llegeix” de Sant Jordi a Sant Jordi. Potser no són els més llegits de l’univers, però desperten interès.  Aquest any em fa una il·lusió especial que aquesta llista l’encapçali l’autobiografia d’una dona valenta

Amor sense clixés. Maria Clara Forteza

Dins el darrer blau. Carme Riera

Incerta glòria. Joan Sales

Olor de colònia. Silvia Alcàntara

Jo confesso. Jaume Cabré

Camí de sirga. Jesús Moncada

El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry

Mort de dama. Llorenç de Villalonga

L’últim dia abans de demà. Eduard Márquez

Viatge d’hivern. Jaume Cabré

I aqui la llista dels més clicats del 2011 i dels més clicats 2012

Més recomanacions per Sant Jordi

Us recomano que demà sortiu a buscar el llibre que us espera. L’identificareu, , és fàcil si hi poseu la mirada adequada, una mica de valentia i us oblideu de totes les llistes, porres i recomanacions que s’han publicat darrerament. Actueu amb cautela, dissimuleu, no mostreu un especial interès per cap dels títols, autors o editorials que se us oferiran demà en forma de piles enormes o d’escampall en un taulell. Agafeu-ne un per sorpresa, obriu-lo a l’atzar i llegiu un parell de paràgrafs. Si al segon paràgraf encara sentiu el brogit de la gent que tria i remena llibres la vostre costat, tanqueu-lo i proveu-ne un altre. Si les paraules s’encadenen i activen un somriure dins vostre (ni que sigui petit i tímid) que es deixa veure entre trepitjada i cop de colze davant la parada, ja podeu demanar a caixa que el cobrin i us l’endueu posat sota el braç , que ja heu trobat el vostre llibre. Cal paciència i rondar unes quantes piles de llibres, però al final acabareu trobant vostre llibre de Sant Jordi, personal i transferible . Potser el llibre que us espera demà no apareixerà a cap llista, però serà el vostre i segurament us farà feliç unes hores , i això tothom sap que té efectes beneficiosos per a la salut.

Que tingueu un Sant Jordi feliç entre llibres i al gent que us estimeu. El meu ho serà, segur.

Roda l’any i torna Sant Jordi

Roda l’any i torna Sant Jordi, la setmana del miratge dels malalts de llibres. Tornen les pàgines extres dels diaris parlant de llibres, molta novetat que no sabem d’on ve ni on va, escriptors a tothora per la radio i per la tele, que hi passen a parlar del seu llibre, òbviament.

Probablement d’aquí a 10 anys no recordarem la majoria dels títols més venuts , ni els noms de la majoria d’ escriptors que aquests dies fan una mica de calaix. El que no oblidarem, segur, serà que algú especial ens va regalar un llibre, el que fos, que havia triat especialment per a nosaltres. Per a mi , aquest és l’únic sentit que té Sant Jordi, triar i remenar per regalar.

Per si encara no heu pensat què ( us) regalareu per immortalitzar el dia, algunes recomanacions en format express

Un títol primaveral, Vinieron como golondrinas de William Maxwell. Tres mirades particulars sobre una dona que, discretament, mou els fils de la vida familiar. Una història tendra.

Si us ve de gust una història amb personatges ben travats, un punt d’ironia i una mica d’intriga, el regal és La casa del silenci, de la Blanca Busquets.

Si del que teniu ganes és d’endinsar-vos per una història lligada amb fils subtils i fer un viatge a través dels segles de la ma d’un violí, Jo confesso  de’n Jaume Cabrè és el llibre. Però l’heu d’acompanyar d’un regal de temps per llegir-lo seguidet.

El regal per els sentits, que us dibuixarà un somriure tendre,conte rere conte : un altre got d’absenta, de la Tina Vallès . No acostumo a recomanar llibres que no he llegit, però estic segura que l’últim de la Tina, el parèntesi més llarg, deu ser tant o més bo que el de l’absenta.

Res no s’oposa a la nit de la Delphine Vigan és un regal rotund, per acompanyar amb la recomanació d’agafar aire ben fort i llegir-lo amb contundència.

En canvi, A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Baker, és per llegir-lo amb la tranquil•litat que suggereix el títol, el podeu acompanyar d’una cadira de jardí i d’un paisatge verd i assossegat.

¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal ?, autobiografia de la Janette Winterson és recomanable per a qui pensi que té una família rara. La de la Janette ho era més, segur. Això no arregla res, però fa que et conformis una mica més amb l’entorn en que t’ha tocat viure. El llibre, impactant .

Per regalar al nen que tothom du a dins, què millor que el Petit Príncep?

I per acabar, un llibre de filosofia: Todo Mafalda. Aquest i una estona de meditació cada dia, i com nous, ni crisi ni res.

 I aquest drac prèsbita que s’oblida d’anar a cruspir princeses per quedar-se llegint és obra de ©Núria Aymà | www.nuriaayma.com

Balanç de Sant Jordi

Digueu-me bleda, però m’he emocionat amb les portades de l’Ara d’ahir ( 23-A #llegirestimar)  i la d’avui (Quan som feliços i els noms dels autors més venuts  amb lletra grossa, com si fos el resultat del Barça ). I per rematar-ho, la columna de’n Capde ( quan la felicitat és dins del parèntesi) . Un pais que en temps de crisi és capaç de generar un diari que celebra la lectura d’aquesta manera, és capaç de qualsevol cosa.   Soc de l’Ara, si , més que del Barça ( que també, no us penseu).

I per complir la tradició de la casa, ens seguirem preguntant quins són els més llegits, i també per no perdre el costum,  us deixo la llista dels més clicats en aquest raconet de la blogosfera durant aquest darrer any. N’hi ha algún que repeteix, però també hi ha novetats….sembla ser que aquesta llista dels més llegits, s’acabarà fent sola,

Olor de Colònia. Silvia Alcàntara

L’últim dia abans de demà. Eduard Marquez

Dins el darrer blau. Carme Riera

La casa cantonera. Sílvia Alcàntara

Primavera, estiu, etcetera. Marta Rojals

Incerta glòria. Joan Sales

La dona que es va perdre. Marina Espasa

Cami de sirga. Jesus Moncada

Blogaires que parleu de llibres, us animeu a publicar la llista dels més clicats de Sant Jordi a Sant Jordi a casa vostra? Si més no podema acabar configurant la llista dels que més interès desperten, no?

De nou, recomanacions per St Jordi

Obriu el calaix de la memòria i rebusqueu entre els vostres somriures ( els tristos, els sorneguers, els brillants, els amables, els sincers, els tímids, els descarats… ) fins a trobar-ne un que faci joc amb l’estat d’ànim en el que us ha deixat la vostra última lectura. Que no sigui balder, que no apreti per enlloc, ajusteu-lo bé, que no tibi de cap costura. Un somriure a mida que es reflexi en la cara dels que estimeu, com un calidoscopi, i us retorni la imatge de les paraules que l’han provocat. Amb el somriure posat, sortiu a remenar llibres, a buscar les paraules que els autors , generosos, ens regalen continúament. Si busqueu bé, trobareu les paraules que han fet  a mida per a vosaltres, sigui en un llibre, en un blog, en una carta, en un grafitti de carrer.

Paraules tristes són les que no s’escriuen.  Als d’Antonia Font els sobren paraules, paraules tan curtes, paraules tan llargues, paraules molt fàcils, paraules difícils, i jo que sé… o els falten paraules per explicar què signifiques per a ells. Les escriuen totes i , com un regal de St Jordi, les llegirem tot guardant el seu record en el raconet de la memòria on hi teníem el somriure.

Que tingueu un bon St Jordi ( si pot ser  feliç) entre llibres i les paraules que ens dibuixen un somriure.  I a reveure, drac lector, l’any vinent, potser, ens duràs noves lectures.