A falta del Jo confesso, ( que ja caurà, ja) m’he con format amb petites i rotundes píndoles de Cabré. Un recull de contes: poètics, violents, cruels, misteriosos…tots lligats per fils quasi invisibles que acaben formant una teranyina teixida amb música i pintura. Un detall aquí, una peça central allà, tots giren al voltant d’una partitura d’ un organista quasi desconegut contemporani de Bach, i d’un Rembrandt misteriós que no és el que sembla, però que hipnotitza a tothom qui el mira. El misteri està servit, i una estona de bona literatura en vena, també.
El que en dieun per la xarxa
un gripau enamorat d’en Cabré, com jo.
Viu i llegeix 
Veig que la lecturina ha tornat 🙂
Ben tornada, lecturina i tu!
SU
El vàrem llegir al club de lectura de la biblio!! i és dels llibres que tothom va disfrutar llegint-lo…un goteig de passions humanes!
Ja me l’he apuntat, m’alegro que hagis tornat a les lectures, et trobava a faltar 😉
Fe i Su, ha tornat la lecturina i ha seguit amb uns libres deliciosos que vaig comprar aquest estiu a ca l’espolsada…. d’aqui a no res més ressenyes
Marta, m’ha encantat això del goteig de passions!
Botika, jo també et trobo a faltar per el ql i les superpreguntes!
[…] però ara mateix les 1000 pàgines del Jo confesso es fan una mica feixugues : el recull de contes Viatges d’hivern. Cada conte és una petita obra […]
[…] Viatge d’hivern. Jaume Cabré […]