Tocant a St Joan i sense saber encara quins han estat els llibres més llegits de l’últim St Jordi, amb la calor posada i la revetlla a punt d’esclatar. Bufen aires de festa i un bon humor despreocupat envaix l’ambient de casa, a vessar d’adolescents de vacances: les seves bajanades i esclats de riure encomanadissos no em deixen concentrar en aquest post de represa que fa dies que em ronda pel cap.
Dos mesos en que han passat moltes coses. Algun dia he plorat de ràbia mirant les noticies . Un dia no em volia creure el que llegia en una xarxa social, però el diari de l’endemà em confirmava la mala noticia. Un altre dia, que era tota sola a casa mirant Polònia, vaig acabar aplaudint la petita pantalla: el propi Manzano fent una paròdia del tancament del programa i declarant que estan ben fotuts. Un munt de gent ha enviat cartes a TV3 demanant que no el tanquin, i tots hem rebut la mateixa resposta covarda i insulsa políticament correcta. Aquest diumenge tindrem el trist privilegi de veure com la televisió pública tanca un programa intel•ligent. Per què canvien una fórmula simple que funciona? Quina mestressa de casa canviaria la magistral recepta dels macarrons amb els que es llepen els dits tota la família? No hi hauria una revolució si ho fessin?. Tranquils, no ho faran mai de la vida, tenen massa sentit comú per a fer-ho.
Senyora Terribas directora de la tele pública catalana , senyor Manteca cap de programació, són bons lectors? De ben segur que si. Els puc imaginar de nens esperant cada quinze dies el Cavall Fort i barallant-se amb els seus germans per veure qui el llegia primer, o ja més grans, quan s’acabava el curs i tenien tot l’estiu per davant per jeure en una galería de l’eixample o a sota d’un pi amb ganes de que no els interrompés res ni ningú i poder submegir -se en la lectura, o quan la feina i les responsabilitats familiars han apretat, robant estones de son per llegir alguna recomanació sucosa. Segur que un bon llibre els ha fet oblidar per una estona les olors i angoixes dels hospitals mentre feien companyia a algú que estimen. Puc veure el seu somriure de satisfacció en tancar un llibre que els ha agradat. Com vostès, el país n’és ple de gent que disfruta dels llibres i de la lectura, potser menys dels que segueixen el futbol o la formula 1, no ho nego, però tenim la sort de viure en un país plural on no tot ha de ser blanc o negre i, n’estic segura, un país on hi cap un programa com l’hora del lector i altres programes que parlin de llibres de manera “ més prescriptiva”.
Seguirem llegint malgrat les retallades , les miopies mentals i l’esclavitud de l’audiència , però per el camí haurem perdut un bon programa .
Bona revetlla i bones lectures
M’agrada el programa de l’Emili Manzano al C33: M’agrada la seva simpatia i respecte vers convidats i col.laboradors. M’agrada la seva mirada sorneguera, amb la que s’acomiada cada dijous i amb la que sembla, fins i tot, que li sàpiga greu deixar-nos fins la setmana següent. I m’agraden altres coses que ha fet. Tinc pendent de llegir el seu Pinyols d’Aubercoc. Sembla que l’hauré de comprar, ja que a la biblioteca no el tenen.
Viu i llegeix 