Jo he servit el rei d’Anglaterra, Bohumil Hrabal

Es llegeix en un tres i no res, a estones és còmic, a estones tràgic, tot ell és molt dolç. Com en Personatges en un paisatge d’infància , la traducció de la Monika Zgustová m’ha agradat molt.

Personatges en un paisatge d’infància, Bohumil Hrabal

Al principi em va costar una mica, però en un moment donat, em va xuclar la narrativa en primera persona de la protagonista, que ens transporta per un somieig de records inconnexos que van amunt i avall de la memòria. Tot plegat té un aire oníric amb tocs irònics i surrealistes, com tots els somnis. Té un final brusc, inesperat i violent que m’ha deixat inquieta.