Mort de dama. Llorenç de Villalonga

25 09 2010

Relectura d’un clàssic que em van fer llegir a l’escola, allà per l’any de la picor. Ja llavors el vaig disfrutar i tota la vida he recordat els versets cursis de l’Aina Cohen

“Camperola, camperola,

pageseta eixorivida,

da’m un brit d’alfabreguera,

dona’m una margarida”

que recitàvem , amb el riure fluix dels 15 anys, amb un bona amiga quan trobàvem que algú era encara més cursi que nosaltres.

Una perleta que traspua ironia en cada lletra.

Donya Obdulia es mor, i amb ella la noblesa mallorquina de principis del XX, que va decaient a contracor, lluitant de manera ridícula en contra dels costums plebeus que arriben de mar enllà. Si, donya Obdulia, es  mor però no s’acaba de morir, espernega i imposa la seva voluntat, vetllant per el seu propi enterrament, que ha de ser el més digne que es recordi a Palma. Tan és com has viscut, el que importa és com et recordaran. Al final, donya Obdulia, que ja està per sobre de tot i de tothom, treu el seu costat més canallesc dels seus origens humils i deixa amb un pam de nas a tota la noblesa ben pensant que esperava heretar.

Els secundaris que papallonegen a voltant de la novel•la i de la cort de donya Obdulia, no tenen desperdici, destacant per sobre de tots la poetessa Aina Cohen, pageseta eixorivida d’origen humil que els nobles i intel•lectuals exhibeixen com un mico de fira. El desconcert de la poetessa va en augment al llarg de la seva vida i acaba traient tot el que du dins davant la mirada incrèdula dels seus suposats admiradors.

Com en tot bon clàssic, el pròleg és etern, més de 50 pàgines on t’expliquen en què t’has de fixar i que t’ha d’agradar de la novel•la. Evidentment, me l’he saltat, no fos cas que em centri l’atenció cap a llocs inconvenients!!

Una mostra

Pag 87 “El regionalisme(..) es prepara amb recepta igual que una salsa. Picant una branca florida d’ametller amb un bocí de pagesa típica, mesclant’hi dos brots d’alfàbrega i deixant-ho coure vora la llar, mentre sonen els boleros i la cuinera canta sor Tomaseta, surt un guisat de tan fàcil digestió que el toleren fins els infants de pit i que les senyores més senyores no desdenyen de tastar alguna vegada”

Sobre l’autor al UOC

Anuncis

Accions

Information

3 responses

26 09 2010
Rita

No l’he llegit mai, tot i conèixer-lo. Ara, després de llegir-te, potser m’hi animo…

26 09 2010
L'Espolsada

L’haurem de rellegir… Ha plogut molt des d’ençà…

24 04 2013
Viu i llegeix

[…] Mort de dama. Llorenç de Villalonga […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: