El color de la ciència. Fernando Krahn – David Jou.

Petit homenatge a un gran ninotaire

Ones solitàries

Aquest savi solitari
no navega en un aquari:
ja veieu la tempestat.

Però ell ni se n’adona:
estudia sols una ona
i desdenya el mar irat.

Comprengueu la seva flema:
no tothom té un teorema

No ha estat fàcil triar un poema del recull d’aquest llibre de poemes il•lustrats *. O llibre d’il•lustracions poemades? Digueu-li com vulgueu però és una mirada fresca i diferent als misteris de la ciència i de la vida. És la col•laboració de dos personatges particulars:

• Fernando Krahn és un ninotaire dels grans, dels que sempre et fan somriure i t’implanten el dubte i les ganes d’anar més enllà. Ens ha deixat però ens queda el seu retrat personal i transferible de la realitat.

• David Jou és poeta i catedràtic de física de la matèria condensada a la UAB. Una combinació poc habitual, però quan es dona, es destil•len visions diferents d’un mateix món amb resultats sorprenents.

* (es va fer una tirada de 1000 exemplars amb motiu de la exposició ” el color de la ciència” al Palau Marc de Barcelona  al novembre 1990.  Tinc la sort de tenir un exemplar que vaig comprar per St Jordi 92 i que em va dedicar el poeta)

Algunes coses d’en Krahn a la xarxa

Krahn i la terra: genial

una entrevista

un petit homenatge

Nosotros que nos quisimos tanto : la seva mirada als amors i desamors

El color de la ciència. Fernando Krahn – David Jou.

Petit homenatge a un gran ninotaire

Ones solitàries

Aquest savi solitari

no navega en un aquari:

ja veieu la tempestat.

Però ell ni se n’adona:

estudia sols una ona

i desdenya el mar irat.

Comprengueu la seva flema:

no tothom té un teorema

No ha estat fàcil triar un poema del recull d’aquest llibre de poemes il·lustrats. O llibre d’il·lustracions poemades? Digueu-li com vulgueu però  és una mirada fresca i diferent sobre els misteris de la ciència i de la vida.  És la col·laboració de dos personatges particulars.

Fernando Krahn : un ninotaire dels grans, dels que sempre et fan somriure i t’implanten el dubte i les ganes d’anar més enllà. Ens ha deixat però ens queda el seu retrat personal i transferible de la realitat.

David Jou és poeta i catedràtic de física de la matèria condensada a la UAB.  Una combinació poc habitual, però quan es dona, es destil·len visions diferents d’un mateix món amb resultats sorprenents.

http://www.escriptors.com/autors/joud/index.php

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100218/53894212178/muere-el-dibujante-y-humorista-fernando-krahn.html

algunes Coses d’en Krahn a la xarxa

una entrevista

http://angelita.action.at/?p=52

un petit homenatge

http://xteban.tumblr.com/post/399027425/kangrejoman-vaya-con-dios-fernando-krahn-gran

la seva mirada als amors i desamors http://www.planetacomic.net/comics_detalle.aspx?Id=13820

Krahn i la terra: genial  http://www.terra.org/html/s/artista/ilustracion/krahn/galeriakrahn1.html