Ser lector és un luxe, com és un luxe tenir a algú que cuini per a tu. Algú que ha pensat el plat, ha anat a plaça, ha triat, ha encès fogons, ha vigilat el temps per aconseguir textures, gustos i sensacions. I tu t’assseus i t’ho cruspeixes. Tranquil•lament . Ho disfrutes. Ho critiques. Ho alabes. Ho comparteixes. En parles. Ho recordes. Ho oblides. Ho vius de debò si el cuiner ha mimat el procés. Vibres si l’autor ha pensat en tu mentre escrivia, que l’acolliràs tranquil•lament amb el llibre entre les mans.
És un luxe triar cuiners, triar menús i poder-los disfrutar per pocs diners i un pessic de temps. Si puc, em quedo amb la cuina de mercat que demana temps i ofici però falla poc, emociona sempre i et deixa amb les ganes d’abraçar l’autor i donar-li les gràcies.
Viu i llegeix 
Sort d’aquests petits-grans plaers
Tot i així hi ha gent que es deixa perdre aquests petits plaers…
Estic amb tu!
Tens raó. És un gran luxe que de vegades no apreciem com cal.
És veritat, i a vegades no som conscients del valor de la lectura. Escriure novel·les requereix temps, dedicació, reflexió, imaginació i un munt de recursos i nosaltres ens “mengem” el resultat en un moment. Totalment d’acord amb tu, hem de saber apreciar el valor del què llegim!
Conxu, el teu apunt m’ha fet venir gana i avui he començat la dieta!!! Sort que la dieta és de menjar, que no de llegir…
Deliciós apunt!
SU
Mireia, Fe, kweilan, màgia, SU, quina sort tenim de tenir escriptors que cuinen amb carinyo !!
I dieta de llibres…. mai de la vida!!!!
Quina gana i quines ganes, ara mateix, de deixar-ho tot i posar-me a llegit! 🙂
llegir* 😛