I Déu en algun lloc. Sònia Moll Gamboa

Suïcidi passional

D’ençà de tu

Que se m’estimben els mots

-una a un,

per rigorós ordre d’arribada-

en l’abisme impertèrrit

dels versos

Un poemari, recull de poemes o de bocins de vida , digueu-ne com vulgueu. Un llibret menut, discret, blanc, molt blanc, per dins i per fora. Blanc per fora, només amb el que és essencial a la portada. Blanc per dins, per els poemes petits que t’omplen sense necessitat de paper ni de coses supèrflues. Tristesa, pèrdues, astorament davant una malaltia que s’emporta la mare en una mort de cent mil vegades. Però també vida, molta vida tocada amb guants de llana sense dits, amb suicidis passionals i amb moltes ganes d’estimar i viure malgrat la pena.

No en puc dir res més, només que el llegiu i potser us tocarà el cor com m’ha tocat a mi. I si mai sabeu que la Sónia els recita “in person” no us ho perdeu, els versos creixen en la seva veu.

.. i una anècdota personal…va ser el primer regal dels meus 50, el primer d’una colla de regals molt sentits de la  gent que m’estimo . I entre tots els regals,  una carta preciosa de la meva mare, una mare que si que pot obrir el paper de regals sense barallar-se amb els dits i pot canviar, no només jerseis si no li agraden, pot canviar actituds, pot, malgrat tot,  assimilar canvis inesperats de rumb de la meva vida , i pot, sobretot, estimar com ho fan les mares. Gràcies, mare, jo també t’estimo.

El que en diuen per la xarxa, que ja en poden dir el que vulguin, el que cal és llegir-lo

Una entrevista

Una crítica a Núvol , que comparteixo plenament