Una novelassa, com ja pregonaven els amics de l’hora del lector amb el seu característic entusiasme que fa pujar la lecturina a base de bé.
Si l’haig de definir, diria que és fresc com un tomàquet acabat de collir de l’hort i amanit amb un bon raig d’oli: senzill i deliciós .
La història que explica està plena de pors i opressions, mentides i perjudicis. Una tragèdia, no només el foc que crema a la colònia, sinó per el que suposa viure ofegats per els convencionalismes, les jerarquies, els poders, les submissions. Els personatges, que n’hi ha molts, estan tots nítidament dibuixats. Són simples i de traç clar i ferm, amb el to just, ni massa fleumes ni massa exagerats.
M’ha captivat el llenguatge planer i senzill, i a la vegada ric. Aquell llenguatge tan difícil d’aconseguir, que sembla fàcil, però hi ha una feinada al darrera, amb els adjectius justos i amb unes comparacions fresques i sorprenents que m’han deixat bocabadada
” ..instal•lades al safareig tot fent bugada i apedaçant el món…”
“…mentre esbandien la roba juntament amb les misèries”
“…I a al cantonada d’un dia qualsevol hi va trobar el calaix de l’oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta.”
Potser soc molt agosarada ( la ignorància és molt atrevida, ja em perdonaran els lletraferits d’ofici) si dic que és un estil que m’ha recordat el de Mercè Rodoreda a la plaça del diamant: contundent, planer i directe. I en algun punt m’ha recordat l’estil d’un altre mestre, en Jaume Cabré.
M’ha agradat moltíssim, ja ho veieu, en parlo amb entusiasme. Sens dubte, faig ampliacions a la caixeta de les joies per afegir aquesta perla a la meva categoria particular de “joia de la corona”
El que en diuen per la xarxa…..
l’espolsada també el recomana, i ara que ho llegeixo, coincidim en moltes coses
De l’autora
M’ha impressionat que l’autora tregui la seva primera novel•la, d’aquesta categoria, passats els 60 anys amb escreix. Mai no és tard per posar-s’hi, i és una bona lliçó per a la nostra societat, on es prima la joventud per davant de quasi tot.
No us perdeu l’entrevista a l’hora del lector
Altres comentaris que valen la pena
Viu i llegeix 
Totalment d’acord! És literatura de la clàssica, però bona. Reivindiquem-la!
Una bona recomanació. Jo me l’he comprat i està a la tauleta. M’ha encantat la ressenya que n’has fet. M’agrada molt trobar quest entusiasme per un llibre que ens ha agradat. Una abraçada!!
Gràcies, Kweilan, amb les coses que m’agraden puc ser molt entusiasta.
Vaig deixar un comentari, però no sé pas què vaig fer perquè no s’ha publicat… res deia que visca la bona literatura i més si està feta a casa, reivindiquem-la!
Fantàstic apunt! Cosa que vol dir que el llibre s’ho val!
Gràcies!
I quina gran sensació tens al cos quan un llibre t’agrada, oi?
Vinga, salut i llibres, sempre!
SU
Gracies per la recomanacio!
És el tercer cop que provo de deixar un comentari…
Visca la bona literatura i més si és feta a casa, reivindiquem-la!
Intento tornar a deixar el missatge per cinquena vegada (el teu blog em boicoteja). És una novel·la clàssica en estat pur i feta a casa, reivindiquem-la, doncs!
Espolsada , tinc activat un antiespam de comentaris i potser t’ha fet una mala passada, tot i que és extrany ja que no és la primera vegada que em deixes un comentari. Els bits a vegades boicotegen les lletres, però no patiu, seguirem reivindicant-les , sobretot is es tracat de recomanar llibres que ens han agradat!!!!
hola, viu, t’he seguit fins aquí des de què llegeixes o sigui que ja ens coneixem. M’agrada el teu bloc. El posaré als favorits. T’envio el comentari -no literari- que em va suggerir el llibre de l’Alcántara:
No hi ha res com una bona lectura al llit un matí de festa, sobretot si acabes el llibre i és un d’aquells que et deixa amb un sospir de satisfacció perquè t’ha iomplert totalment. Hi ha llibres que omplen el teu espai interior, que s’hi van adaptant, omplint tots els racons, d’una manera suau, a poc a poc perquè estan fets a la mida dels teus replecs, de les teves tavelles, de les teves cantonades. Per sort, Olor de colònia ha estat un d’ells.
setembre, encantada de formar part dels teus”favorits”, tots els quellegistes sou favorits a la meva llista de recomanadors de lectures.
M’encanta el teu comentari de l’olor de colonia, a mi m’ha fet sentir de manera semblant.
El vaig llegir fa poques setmanes i és una passada, em va encantar, no el podia deixar estar!! A més… molt català! Estic tan acostumada a llegir literatura estrangera que no em sorprèn llegir segons quines expressions o costums. En canvi aquí m’han sorprès per sentir-les tan properes, tant de casa. Creu-te que una nit fins i tot em vaig fer llet am pa, de tantes ganes que em va fer venir el llibre XD
No he llegit Cabré (encara) però crec que Àlcantara é més lleuger que Rodoreda. I que consti que a mi Rodoreda m’agrada molt.
A mi també m’ha recordat una mica l’estil de Jaume Cabré, però més suau. Amb una prosa senzilla ens narra una història punyent i plena d’emocions. M’ha agradat molt, gràcies per recomanar-lo!
Roselles, tens raó, fa servir un català tan nostre i coloquial que et fa sentir com a casa.
Màgia, celebro que t’hagi agradat
nomes una paraula magnific
[…] Olor de Colònia. Silvia Alcàntara […]
Ahir vaig tenir el gran honor de coneixer a la Sílvia Alcàntara, a Montcada.
Una señora que m´ha obert els ulls!. Jo, ja em sentia gran per començar de nou, però per mostra tenim a la Sílvia.
Enhorabona i gracies.
Mª Rosa
[…] de La Vanguardia on cada setmana hi ha la llista dels més venuts m’he adonat que l’Olor de Colonia de la Sílvia Alcàntara fa 75 setmanes que està entre els 10 llibres més venuts. Això és […]
Jo ho estic llegint i és veritablement genial
1.- L’obra, igual que “La catedral del mar” té una part important d’Ateneu, no tot és autora. Tot i el reconeixement per l’esforç d’una primera novel·la als 60.
2.- La trama de l’obra em recorda (potser massa i tot) a Pa Negre. Mateixa relació entre les classes poderoses i els pobres (tirania i condescendència), un crim ocult perpetrat pels poderosos, sumissió dels inocents…
3.- No em sembla res de l’altre món.
Javi, benvingut al blog. Celebro que t’agradi l’olor de colònia
Zerokelvin, benvingut també. Tot són gustos i opinions. Potser de l’altre món,no, però extraordinària, si.
Ho sento però no estic d’acord. És la mateixa sensación que quan van començar a donar Oscars a Gladiator. Dius: la peli està bé, però potser no em recorda alguna cosa? I penses, doncs si, em recorda al Conde de Montecristo, i a Ben-hur. I t’adones que és el mateix argument, el que es diu “el camí de l’heroi”. Caiguda i revenja. Doncs amb Olor de Colònia i Pà Negre estem en el mateix. Un crim ocult, un poderos culpable, uns inocents menysprats i dèbils. Per això no és una novel·la extraordinària, perquè no conté un argument original.
Bé, hauré de llegir Pa negre !!!
A destacar
1.- Pà Negre (Emili Teixidor) és anterior a Olor de Colònia
2.- La pel·lícula també és molt recomenable (d’Agustí Villaronga).
Sí gràcies per la recomanació…me’l compro ja!
[…] Olor de Colònia. Silvia Alcàntara […]
Acabo de empezar Olor de Colonia. Cuando Silvia vivia sus experiencias personales en la Colonia, en esos años 50, yo vivia mi experiencia personal de un hecho familiar, relacionado con la guerrilla de la FAI, en su lucha contra el franquismo.
Esa historia, me gustaria plasmarla en un libro y como Silvia,sería mi primer libro, que a mis 63 años, se me hace muy cuesta a arriba, pero la verdad, me encantaria.
Moltes gràcies.
Justament he acabat de llegir aquest llibre, gràcies, en part, a comentaris com els vostres, i encara percebo aquest regust que només et deixen les bones obres.
Per cert, molt bona l’entrada, a l’alçada que pertoca per a una novel·la que no es mereix menys.
M’ha encantat la teua resenya. Jo encara estic llegint-lo, i et puc assegurar que estic encantada. Del llenguatge no en puc parlar, perquè estic llegint-lo en castellà i sí, m’ha recordat l’estil de Jaume Cabré en “Les veus del Pamano.
[…] Olor de Colònia. Silvia Alcàntara […]
[…] Olor de colònia. Silvia Alcàntara […]
[…] 8.- Olor de colònia. Sílvia Alcàntara […]