Una novel•la que avança en espiral al voltant de la mort d’un poble , de la mà d’un munt de personatges d’un món que ja no existeix. Amb la Carlota de Torres com a fil conductor, apareixen tots els personatges de l’auca: senyors, menestrals, peons, meuques, beates, artistes, alcaldes corruptes i guardiacivils… Tots units per l’anar i venir dels llaüts amunt i avall de l’Ebre, carregats de lignit, d’esperances, d’odis i de ressentiments. Vides que llisquen entreteixides, marcades per les mines i el riu, trencades per la guerra civil i per la destrucció del poble que acabarà inundat per un pantà.
Diria que està molt ben escrit, tot i que el llenguatge s’acaba fent una mica ampul•lós, qüestió de gustos,ves. Diria que la història és bona i que els personatges estan ben trobats i ben retratats,diria que és una mot bona novel·la, però no ho dirè perquè per a mi no ho ha estat, hi he trobat a faltar alguna cosa que m’estirés. La lectura sempre ha avançat en paral•lel a la meva vida sense tocar-me cap fibra, com un concert de jazz virtuós que no ha estat capaç de fer-me bellugar ni un peu per seguir el ritme.
El que he trobat boníssim és la tria dels noms i malnoms dels personatges, aquí us en deixo alguns dels més sonors: Honorat del Rom, Estanislau Corbera, Joanet del Pla, , Arquimedes Quintana, Nelson, Romualdo Lopez , Ciriaco Fernandez( aquests dos, són guardiacivils, evidentment) , Horaci Planes, Manolet de Ribes, guardia Bernardino, Jaume de Torres, Estefania d’Albera, Llorenç de Veriu, Nasia Palau, Isadora Rubió, Teresa Solanes, Nicomedes Taverner, Francesc R omaguera, Atanasi Resurrecció .
El que en diuen per la xarxa alguns a qui els ha tocat més que a mi
En Tibau
tot un bloc dedicat a la novel.la, com a part d’una assignatura de literatura
Camí de sirga. Jesús Moncada
Una novel·la que avança en espiral al voltant de la mort d’un poble , de la mà d’un munt de personatges d’un món que ja no existeix. Amb la Carlota de Torres com a fil conductor, apareixen tots els personatges de l’auca: senyors, menestrals, peons, meuques, beates, artistes, alcaldes corruptes i guardiacivils… Tots units per l’anar i venir dels llaüts amunt i avall de l’Ebre, carregats de lignit, d’esperances, d’odis i de ressentiments. Vides que llisquen entreteixides, marcades per les mines i el riu, trencades per la guerra civil i per la destrucció del poble que acabarà inundat per un pantà.
Diria que està molt ben escrit, tot i que el llenguatge s’acaba fent una mica ampul·lós, qüestió de gustos,ves. Diria que la història és bona i que els personatges estan ben trobats i ben retratats, però tot i així he trobat a faltar alguna cosa que m’estirés. La lectura sempre ha avançat en paral·lel a la meva vida sense tocar-me cap fibra, com un concert de jazz virtuós però que no m’ha fet ni bellugar un peu per seguir el ritme.
El que he trobat boníssim és la tria dels noms i malnoms dels personatges, aquí us en deixo alguns dels més sonors: Honorat del Rom, Estanislau Corbera, Joanet del Pla, , Arquimedes Quintana, Nelson, Romualdo Lopez , Ciriaco Fernandez( aquests dos, són guardiacivils, evidentment) , Horaci Planes, Manolet de Ribes, guardia Bernardino, Jaume de Torres, Estefania d’Albera, Llorenç de Veriu, Nasia Palau, Isadora Rubió, Teresa Solanes, Nicomedes Taverner, Francesc R omaguera, Atanasi Resurrecció .
El que en diuen per la xarxa alguns a qui els ha tocat més que a mi
En Tibau
http://jmtibau.blogspot.com/2009/12/cami-de-sirga-de-jesus-moncada.html
el bloc de butxaca
http://blocdebutxaca.blogspot.com/2009/10/cami-de-sirga-de-jesus-moncada.html
tot un bloc dedicat a la novel.la, com a part d’una assignatura de literatura
Viu i llegeix 
Per mi, dels cinc millors que he llegit mai en català. Ja ho sabies.
A mi em va costar molt entrar-hi però em va agradar molt.
És un de tants que estan a la pila, imperdonable no haver-lo llegit encara, ja ho sé!
Una obra mestra.
Em fa una mica de por, Jesús Moncada. Encara no n’he llegit res, però la grandiloqüència d’algunes crítiques (no és el cas d’aquesta) em fa tirar enrere. Espero descobrir-lo aviat, però de moment espero.
vei, alguns els compartim, però no tots
myself, a mi em va passar al revés, hi vaig entrar bé, però després….
Espolsada, és un referent, i tampoc CAL llegir-los tots….
Ignasi, hi ha gustos per tot
Màgia, no es pot encarar amb por, ja veus que hi ha gustos per a tot
una obra meravellosa, millor cada cop que la llegeixes
[…] Aquesta vegada, tant lès històries com el llenguatge precís, àgil i planer m’han captivat des del primer moment. […]
Camí de sirga… he llegit molts llibres que envolten aquest tema (un d’ells Mirall trencat), però aquest… no puc amb ell… només dir que vaig començar a llegir però no he sigut capaç de acabar-lo.
[…] Cami de sirga. Jesus Moncada […]
[…] Camí de sirga. Jesús Moncada […]
[…] 7.- Camí de sirga. Jesús Moncada […]