Novel·la centrada en dos personatges que tenen en comú haver tingut la mateixa nòvia en èpoques diferents. Es retroben durant l’enterrament de la dona i comença el retrat dels dos amics. Com en totes les novel·les de Ian McEwan, el retrat psicologic dels personatges és més que acurat, i acabes coneixent els protagonistes i quasi predint les seves reaccions. Fins aqui el Ian McEwna que m’agrada i que mai no em cansa. Però en aquesta ocasió la reacció final dels dos personatges és més que impredictible, per a mi, una anada de l’olla de l’autor que fa que tanquis la novel·la amb un “eing?”
Viu i llegeix 
El tinc pendent. M’has deixat intrigada amb el final.
m’agrada força aquest autor, aquest llibre, però, no l’he llegit i ara m’adono que ni tan sols el tinc!!
De McEwan només he llegit “Jardín de cemento”, que em va agradar però que també em va deixar una mica astorada.
Segons l’Eduard Márquez -el veí que em va deixar el llibre-, McEwan és dels bons…
Una abraçada!
SU, la pujadora d’autoestimes alienes…
kweilan, jo també vaig quedar astorada amb el final
Mireia, tot el que li he llegit fins ara m’ha agradat entre molt i moltissim
SU, m’anoto “el jardín de cemento”, que no conec, i si la recomanació ve avalada, per el teu veí ilustre, encara té més números per ser llegit d’aqui a poc
Ian Mc Ewan em va agradar molt amb “A la platja de Chesil”, i tinc en ment llegir-ne més, però em sembla que n’escolliré un altre. Després de llegir la teva crítica crec que l’autor n’ha escrit de millors.
Coincideixo amb tu plenament.