La Maria és la quarta filla d’una vídua d’un poble de la Sardenya dels anys 50. La última. La que ha vingut en mal moment i fa més nosa que servei. Per això, quan una vella modista la demana com a filla d’ànima, la mare no s’ho pensa dues vegades. I a la Maria ja li va bé el tracte d’anar a viure amb la Tzia Bonarda: té algunes coses que no entén, però és de fàcil convivència i poc a poc van creant lligams cada vegada més estrets, de confiança mútua i d’autèntic afecte que no ha trobat mai a la seva família. Segueix en contacte amb la mare, les germanes i els veïns de tota la vida, amb qui també va teixint relacions d’ànima molt subtils.
Fa de mal explicar, però es crea una complicitat continua amb al Maria. T’hi sents lligada. I sents els seus lligams amb la gent que l’envolta i hi conviu: la tristesa perenne dela Tzia Bonarda, la melancolía de l’Andri, la ràbia de’n Nico, el despreci de la mare, que només la crida quan necessita mans per treballar. Tot contrasta amb la innocència i la fe que té la Maria en la gent.
Tot se’n va en orris quan descobreix l’ofici secret de la Tzia Bonarda: apart de modista fa d’acabadora. Acaba amb la vida dels que ho demanen o ho necessiten. Un deure moral que no pot defugir i se li fa difícil d’explicar. La Maria no ho pot entendre i de cop i volta veu la seva mare adoptiva com un monstre que l’ha estat enganyant tota la vida i fuig. Però roda el món i torna al Born, i el seu Born és el seu poble, la seva illa on hi té els arrels que ha teixit amb fil de sentiments la llarg dels anys.
És un llibre entranyable, impecablement escrit, amb girs populars i un llenguatge senzill que surt directament del cor.
El que en diuen per la xarxa
L’espolsada, proveïdora de bones recomanacions i bons llibres
a nosaltres llegim hi ha un comentari de la traductora, la Mercè Ubach (des d’aquí un “visca” als traductors que ens permeten arribar a obres que d’altra manera seria impossible)
A la Mirandolina també li ha agradat molt
Viu i llegeix 
A mi em va agradar molt aquest llibre. Expliques molt bé els vincles que es van creant entre la Maria i la tzia Bonarda, el disgust de la Maria i la tornada a casa…
Fa poc vaig llegir una entrevista a l’autora a La contra de La Vanguardia, et poso l’enllaç:
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111219/54242219924/michela-murgia-en-los-pueblos-sardos-habia-una-madre-en-cada-esquina.html
En primer lloc, gràcies per enllaçar-me. I en segon lloc, volia donar el vincle de l’entrevista a l’autora que la setmana passada li van fer a La Vanguardia, però veig que la Rita se m’ha avançat. De tota manera, no vull desaprofitar l’oportunitat per tornar-lo a recomanar. I per últim, bones lectures per al 2012!
I jo que conec una tal Murgia i viu a Sardenya,,, I no és conya. Serà família?
També el tenia a la pila del greix. Vaig llegir l’entrevista i em va captivar…I tot i que fa iuiu, eh?
🙂 Molt contenta que t’hagi agradat!
Bones lectures per al 2012!
Gràcies per esmentar-nos! sí que és cert que ens va escriure la traductora, cosa que és molt poc freqüent, i ens va fer molta il·lusió! Gràcies de nou i bon any!