Un aspirant a escriptor, li passa allò que ens ha passat a tots alguna vegada: ensopega amb la novel•la que té escrita al seu cap. Serà que el món de la imaginació no és infinit i que tots anem traient les idees de la mateixa vida que ens porta amunt i avall? O potser els escriptors són una mica vampirs i es van alimentants de les experiències de la gent que els envolten ? Misteri, però sovint llegint et trobes que aquella història podria ser la teva o que la podries haver escrit tu tranquil•lament ( bé , per si no ho sabíeu, jo, en somnis, escric novel•les fabuloses, llàstima que quan em desperto s’han esvaït totalment…potser algun escriptor es dedica a passejar per els nostres somnis i per això quan llegim tenim aquesta sensació de dejà vu…) res, en fi, que torno als miracles perversos de la Carme Torras. …l’aspirant a escriptor , doncs, decideix que el famosíssim autor és el seu alter ego i es llença a buscar-lo…. Per altra banda la Paula la vídua del famós autor, un bon dia comença a rebre emails anònims explicant, precisament , aquesta històia. Queda enganxada en aquest serial diari de correus on hi troba alguns detalls de la seva intimitat que la fan posar una mica nerviosa, i on s’hi van desvelant records del seu passat que ella creia tancats a pany i clau en un racó del seu cervell.
La novel•la intercala els emails diaris amb el dia a dia de la Paula. L’anònim escriptor , cada vegada se m’ha fet més antipàtic , i la Paula , cada vegada una mica més serena i coherent, digna per sobre de tot…… No us revelaré res més per no aixafar la guitarra , però només afegiré que la intriga es manté fins al final, que l’acabes amb un gran somriure i que la novel•la podria portar un altre títol …. “la venjança és un plat que es serveix fred”.
Com en altres novel•les de la Carme Torras, enmig de la trama, hi vas trobant reflexions sobre coses de la vida. En aquest cas m’han cridat l’atenció les que tenen a veure amb el fet d’escriure , i d’on surt la inspiració dels autors ( dels seus passejos pels somnis de la resta de mortals, ja us ho dic jo). Una d’especialment lluïda, a la pàgina 92, sobre les diferències entre la ficció i l’assaig.
-és molt més dúctil ( la ficció), no ha d’obeir cap veritat.
– S’equivoca, ha d’obeir la veritat suprema del lector. L’ha d’entretenir, emocionar, subjugar. Una tesi té valor per ella mateixa, descriu una realitat, una convicció, una manera d’entendre el món, per més pesada que pugui ser …
( i si en són de pesades, algunes tesis…)
Viu i llegeix 
No he llegit res d’aquesta autora, tot i que tot el que n’he sentit són comentaris possitius. Potser hauré de posar-hi remei
Mireia, faràs bé de posar-hi remei , 🙂 dels tres que ha escrit, el que m’ha agradat més és la mutació sentimental.
Jo tampoc no l’havia sentit mai. Doncs ja que ho dius, començaré per la mutació sentimental, veig que a la meva biblioteca la tenim per agafar en préstec. És ciència-ficció? si més no pertany a una col·lecció que es diu així 😀
Ostres, és la nova novel·la de la Carme Torras? Ja ha sortit? Per la teva ressenya, pinta força bé. Tinc curiositat per saber com escriu lluny de la ciència-ficció i els robots, pel que dius la novel·la promet. Me l’apunto!
Marga, la mutació sentimental (https://viuillegeix.wordpress.com/2009/06/06/la-mutacio-sentimental-carme-torras/ ) és ciència ficció que fins i tot agrada als que no ens convenç el gènere.
Màgia, també té publicada pedres de toc, que tampoc no és ciència ficció. Hi he trobat alguna cosa en comú entre les pedres de toc i els miracles perversos.
No sabia que hagués tret un nou llibre, però me l’apunto. Per mi, La mutació sentimental és el millor, com tu dius incloent als qui no agrada gaire la ciènciaficció, Pedres de toc em va agradar però no tant.
[…] si teniu ganes d’una mica de misteri i d’escriptura intel•ligent, en els Miracles perversos de la Carme Torras hi trobareu uns personatges que no són el que semblen i que et mantenen […]