Stoner. John Williams

15 01 2013

En William Stoner és un enaold booksmorat de la literatura i de la docència. Fill de grangers, va a la universitat per estudiar agricultura, però ves per on que li fan fer una assignatura de llengua literatura i queda enamorat i enganxat de per vida a les lletres. Quin regal li fa el pla d’estudis humanista ! Sense dir res a casa, canvia de carrera i es consagra a la literatura:postgraus, doctorats i despres es queda a la universitat com a professor. Té trifulques diverses tant en la vida personal com en el camp acadèmic. Una dona egoista que ni l’estima ni respecta la seva sensibilitat. Uns col·legues que el marginen perque no té el perfil clàssic de professor que va en busca de privilegis i fer la pilota i fer el trepa no entra en el seu tarannà: greu error estratègic per fer vida acadèmica!! . Una disputa amb un cap i la fidelitat als seus principis que no el deixen baixar del burro, el releguen als pitjors horaris i a les classes que ningú no vol fer. El seu fer tranquil i conformistali va traçant una vida trista i anodina. Poc a poc va quedant arraconat , gris i invisible als ulls de quasi tothom. Llegir i estudiar són el seu refugi, la única cosa que posa color a la seva vida. Te algun episodi feliç al llarg de la vida, que no us revelaré per no xafar la guitarra , però el viu com alguna cosa que ni es mereix i al final s’acaba diluint en mig de la seva tristor general.

Però no ens enganyem, aquest home aparentment gris té una força i una convicció que t’enganxa. Va superant dificultats en silenci i amb resignació, aferrat a la bellesa de la literatura i del pensament. La seva paraula i la seva fidelitat passen el ribot a qualsevol brot de felicitat que pugui creixer al seu voltant  i acaba tot ell com un tronc pelat, ferm i polit, però sense alegries.

Un personatge dels que abracen, dels que habiten llibres suaus dels que t’hi sents part i tens la sensació que l’autor està escrivint per a tu amb clicades d’ull tendres enmig d’una trama que a vegades pot arribar a ser trista . L’ultima escena, el seu marxar lent i solitari com tota la seva vida, m’ha impressionat. Quina mena de final ens espera a cadascú de nosaltres?

El que en diuen per la xarxa

L’espolsada

Nosaltres llegim

Xiuxiuieig

 

Advertisements

Accions

Information

4 responses

15 01 2013
Montserrat Brau

M’ha agradat molt aquest comentari! Ara acaba de publicar-se en català August… veurem què tal!

17 01 2013
L'Espolsada

En sóc una gran fan jo, de l’Stoner!

18 01 2013
Susanna

“Stoner” ha estat una de les millors lectures del 2012! I el darrer capítol, precisament, el treballem en un dels meus tallers d’escriptura, aquestes setmanes!

Un plaer llegir-te, com sempre, sense presses, en aquest inici del 2013!

Petons i abraçades!

SU

PS. Ens veurem el 25 a l’Espolsada?

16 02 2013
Rosa

Em posava dels nervis veure que la paciència amb la dona no tenia límits; m’entraven ganes de sacsejar-lo i dir-li que es rebel.lés! Per això el final em va sobtar. L’Stoner és un màrtir? Un sant? Un fracassat? Un home? Crec que li donaré una segona lectura quan passin uns anys, a veure si tinc respostes. Sí, francament recomanable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: