Recomptes, resums, rànquings i bons propòsits per a l’any nou

Seguint el costum de la casa, no faig bons propòsits per a l’any que tot just estrenem, els canvis que hagin de venir ja vindran, siguin impulsats per la meva voluntat o per els vents del destí.

El que si m’agrada és fer balanç de l’any que hem tancat, sobretot si el balanç és positiu. I com que tot el balanç que faig és dels llibres que he llegit i de les hores que he passat amb un llibre entre mans o en aquest ordinador escrivint sobre el que llegeixo i compartint-ho amb quellegistes i altres blogaires que teniu la paciència de llegir-me, el balanç no pot ser altre cosa que positiu: m’ho he passat teta .

Fent recompte, he vist que han passat per les meves mans 48 llibres, si fa o no fa tants com l’any passat . La inútil estadística que tanca el balanç anual deixa anar les següents xifres

Classificació

X Obviable. Aquest any no n’he ensopegat cap, tot i que hi ha hagut 4 llibres que he abandonat per raons diverses.

●Es deixa llegir, però si no el llegeixes no et perds res. D’aquests n’he contat 4

●●Té coses bones , però hi trobo a faltar alguna cosa. En aquesta categoria n’he posat 8

●●●M’ha agradat. Enguany he estat de sort, ja que n’hi ha 19.

●●●●M’ha agradat molt . D’aquests, 10 que he disfrutat de no dir.

●●●●●De lo milloret que he llegit mai. Aquest any també han sigut 2 els que m’han entusiasmat

Idioma

Català 35 (72.9 %)

Castellà 5 (10.4 %)

Anglès 8 (16.7 %)

Escrit per

Home 28 (58.3 %)

Dona 20 (41.7 %)

Original o traducció?

Original 23 (47.9 %)

Traducció 25 (52.1 %)

La llista complerta dels llibres llegits la trobareu aquí

Bones lectures per al 2010

Una lectora poc corrent. Alan Bennett

La vaig trobar en una llibreria de segona ma en anglès i no vaig poder resistir-me a comprar-la.  L’argument el trobareu aqui

L’he trobat una fantasia divertida i escrita amb gràcia. Llegint el llibre una es pot imaginar tranquil•lament com parla la monarquia anglesa, quan no fa discursos, vull dir.

Engega uns quants tòpics sobre llibres que als malalts de llibres ens encanten: llegir obre la ment, et fa més humà, et permet posar-te a la pell dels altres, llegir dona ales, els llibres són un artefacte que fan esclatar la imaginació……

Es llegeix ràpid i fa passar una bona estona.

BI 09: i a mi m’han regalat….

Des de LA PANXA DEL BOU, un dels mútiples blogs de la Júlia,  m’ha fet present d’un poema personalitzat.

Estic impressionada, quin nivellasso!

MOLTES GRÀCIES, Júlia, no et coneixia el blog, i ves per on, ja tinc una nova font de bona  lectura.

BI 09: el regal

Benvolgut Jordi Casanovas, he tingut el plaer de coneixer el teu blog gràcies a les iniciatives esbojarrades del vei i companyia.

Veig que t’agrada la fotografia i que ets molt bon fotògraf.  Aqui tens unes quantes fotos “d’aficionadillo”, però que m’agraden, espero que a tu també t’agradin.

(he reduit al qualitat de les fotos per poder montar un video amb música, i aqui tens també les fotos a seques )

Bon any 2010, bones fotos i bones lectures

La decisió de Brandes. Eduard Márquez

La decisió de Brandes és un monòleg interior d’un pintor esperant la seva mort. Sol. Només acompanyat per un grapat de records, que és conscient que moriran amb ell. Una combinació de records foscos i records lluminosos , però la llum predomina, encara que siguin records de moments tristos i durs.

El relat és continu, va desfent el cabdell de records que segueixen el fil invisible que ha teixit la seva vida. La novel•la acaba amb l’instant que dona sentit a la seva vida, la seva clau de volta , la decisió que pren li dona força, confiança i el fa lliure sota als seus ulls.

M’ha produït una sensació de satisfacció i d’enveja la sòlida relació amb el pare, que al llarg de tota la vida l’acompanya i l’estima solidariament. La relació amb l’Alma, la seva última parella, també s’endevina sòlida i sincera, i el seu final tràgic també fa mal al lector: és com un pessic que et recorda com n’és de fràgil la vida i com es mostra injusta moltes vegades .

Hi he trobat una pila de paràgrafs que he anotat, per poètics, per ben trobats, perquè m’han dit alguna cosa apart del que hi ha merament imprès. Alguns d’ells , sobre el fet d’aprendre, m’han cridat especialment l’atenció i m’han fet pensar en la Mutació sentimental de la Carme Torras, on es dissenyaven robots per estimular la creativitat dels humans . Perquè robots si hi ha bons mestres que ens ensenyen a pensar?

“No estaria gens malament tenir sempre algú al costat que ens ajudés a mirar i a comprendre el món”

“Fins llavors mai ningú no m’havia ajudat a plantejar-me les preguntes adequades perquè les respostes em fossin d’alguna utilitat”. Aquesta hauria de ser en el manual de tot mestre en exercici

“un bon mestre és només un trampolí i que tard o d’hora cal saltar sol. Sense por d’estavellar-se”

Coses que n’han dit a la xarxa

Lectura conjunta al que llegeixes?

a vilaweb

l’argument

Avui no va de llibres

Les cases avui són plenes de pessebres tradicionals, amb els seus pastorets ajaguts al ras menjant ous i botifarres, encegats per l’àngel, amb un reguitzell de pescadors, caçadors , filadores, rabadans i caganers. Pessebres amb la seva cova amb un Josep seriós, una Maria abnegada i un nen Jesús innocent a l’escalf del bou i la mula. I uns reis magnífics, amb el seu seguici, tothom es blega al seu pas, enlluerna la seva riquesa. Igual que l’any passat, igual que sempre.

Els anys passen i sembla que seguim amb el pessebre de sempre, però tot roda i es supera.

Recordo el pessebre petit i discret, tres figures de fusta nua portat de Betlem, que ens acompanyava en aquells dinars de St Esteve a casa dels avis. Aquella taula immensa amb avis, tietes-avies, pares, tiets, cosins, germans… Un dinar acompanyat d’un sentit de la família per sobre de tot, on el paper de la dona i l’home eren els tradicionals, les parelles eren per sempre i els fills, abnegats i obedients. Les millors gales tradicionals a taula per compartir amb la família tradicional, encara que fos a costa d’alguna mirada trista.

Tot roda i tot canvia i no seriem el que som sense el que vam tenir, però les aigües estancades necessiten moviment. Demà em trobarè en una taula immensa amb pares, germans, cunyades, nebodes i nebots, marit i fills, amb un sentit de la família renovat, amb mirades brillants:

les relacions pares-fills s’han capgirat, ara es basen en el respecte, no en les obligacions, els fills no trien al dictat dels pares i sembren punts de vista diferents,

les parelles no són per sempre, les dones-mares-treballadores tenim una vida diferent al costat dels homes-pares-treballadors, amb lligams d’igualtat que han nascut de l’amor i del respecte i no dels interessos. Compartim cuina, canvis de bolquers i projectes de vida amb estires i arronses : són lligams que a vegades es trenquen, però amb el que hem aprés, tornem a començar amb una mirada diferent,

el número de plats a taula varia constantment, ens han guanyat el cor nous somriures acompanyats de noves veus petites que hem vist néixer o que ja han vingut amb el somriure fet, com un petit huracà d’aire fresc.

Conservo el vell pessebre dels avis, però me’l miro amb uns altres ulls

Bones festes i bon humor per el 2010, que serà tan bo com el vulguem fer.

Blogaire invisible. +pistes

Altres coses en comú:

també ha participat en les històries veinals de can malerudeveure’t

No ens hem visitat mai mutuament, almenys no ha deixat rastre per aqui

Coses que no tenim en comú:

ell és home i jo no

el seu blog és fet a 4 mans

Blogaire invisible. Pistes….

Amb el meu BI 09 comparteixo un parell de coses:l’afició a la fotografia i tots dos vem participar en la iniciativa dels blogs escrits a ma

Un pensament de sal, un pessic de pebre. Montserrat Roig

És el recull d’articles publicats diariament a l’avui durant els anys 1990 i 1991. L’últim és de 2 dies abans de morir, això impresiona.

Cada article és una perla, un regal per a l’enginy i l’intel·ligència.

Tenia coses per dir i les deia sense embuts.Poètica. Contundent. Irònica. Aguda. Tendra. Elegant. Montserrat Roig.

Aqui us deixo un petit tast d’alguns dels articles que més m’han agradat

Agafo el barco i torno en vaixell (16-X-1990)

No sé si els mallorquins estimen la seva parla. Però jo sento un gust difícil de definir quan els en sento la cadència, que fa olor de molsa humida, i aquestes neutres, les quals sembla com si ressonessin en una cova voltada d’aigua. Un caramull de sensacions. Com si hagués arribat a l’illa dins l’aigua, seguint els solcs d’una mare antiga. No se si s’adonen els mallorquins, que en parlar, ressonen les paraules com ressonen les pedres i els vents, i l’aletejar de les gavines. Tot ressona, com deia un poeta xinès molt antic.

Perquè no els prohibim de llegir? (29-XI_1990)

No he cregut mai que la literatura pugui ser una assigntaura. Si em permeten l’exageració, diria que la literatura és el món a travès de la paraula. I el món, el que veiem i el que projectem, no es pot tancar dins un espai tan concret, i a voltes tan rònec, com és ara un aula.

….

Hauríem de prohibir-los llegir. Treure la literatura com a assignatura, fer desaparèixer els llibres que no són de text de es aules. Avui, el batxillerat s’està convertint en una tortura per als adolescents. la imaginació, que era atiadaa la bàsica, l’han empresonada. Potser podríem salvar la literatura si la convertim en un art clandestí, perseguit. Aleshores, els adolescents , que viuen amb passió l’edat de la transgressió- si més no els més interessants- buscarien amb delit els llibres i llegirien d’amagat. I descobririen que endinsar-se en altres mons, que són dins d’aquest, és la més dolça de les revenges.

Jo també m’hi apunto (21-II-1991)

Jo també m’apunto als momnets de plenitud efímers, m’apunto a ‘escalf de vi que comparteixo amb els amics, m’apunto a la ironia que matisa sense destruir, m’apunto a les aries de Verdi i a les oberures de Wagner, m’apunto a la poesia i a la música sense saber, com Strauss al Capriccio, què són primer, si els sons o els mots, m’apunto a l’amistat que no troba explicació racional i que, tanmateix, no deixa de durar, m’apunto al diàleg dels intel·ligents , m’apunto a la maldat quan aquesta és gandula i a la beneiteria quan calla, m’apunto al silenci de l’amiga que només m’escriu quan té alguna cosa a dir-me, i també m’apunto al record d’un poti-poti que vaig menjar un dia a la vora del mar.

Las moscas. Antonio Machado

Un homenatge a les tardes d’estiu desvagades de la meva infantesa, que s’afegeix a l’homenatge al poeta

Vosotras las familiares,

inevitables, golosas,

vosotras moscas vulgares

me evocáis todas las cosas.

¡Oh viejas moscas voraces

como abejas en abril,

viejas moscas pertinaces

sobre mi calva infantil!

Moscas de todas las horas,

de infancia y adolescencia,

de mi juventud dorada,

de esta segunda inocencia

quedando creer en nada,

en nada.

Moscas del primer hastío

en el salón familiar,

las claras noches de estío

en que yo empecé a soñar.

Y en la aborrecida escuela

raudas moscas divertidas,

perseguidas, perseguidas,

por amor de lo que vuela.

Yo sé que os habéis posado

sobre el juguete encantado,

sobre el librote cerrado,

sobre la carta de amor,

sobre los párpados yertos

de los muertos.

Inevitables golosas,

que ni labráis como abejas

ni brilláis cual mariposas,

pequeñitas, revoltosas,

vosotras amigas viejas,

me evocáis todas las cosas.

Vosotras las familiares,
inevitables, golosas,
vosotras moscas vulgares
me evocáis todas las cosas.

¡Oh viejas moscas voraces
como abejas en abril,
viejas moscas pertinaces
sobre mi calva infantil!

Moscas de todas las horas,
de infancia y adolescencia,
de mi juventud dorada,
de esta segunda inocencia
quedando creer en nada,
en nada.

Moscas del primer hastío
en el salón familiar,
las claras noches de estío
en que yo empecé a soñar.

Y en la aborrecida escuela
raudas moscas divertidas,
perseguidas, perseguidas,
por amor de lo que vuela.

Yo sé que os habéis posado
sobre el juguete encantado,
sobre el librote cerrado,
sobre la carta de amor,
sobre los párpados yertos
de los muertos.

Inevitables golosas,
que ni labráis como abejas
ni brilláis cual mariposas,
pequeñitas, revoltosas,
vosotras amigas viejas,
me evocáis todas las cosas.